La propietat de la finca del Teix ha abatut, des de fa un any i mig, més de 1.500 cabres i mascles híbrids perquè només en quedin de pura raça mallorquina. L'objectiu ha estat crear un vedat amb certificat de qualitat per als caçadors més exclusius, aquells que poden pagar peces que costen de 2.800 a 6.000 euros, segons la mida.

La finca del Teix és la més gran de Mallorca. Té 2.500 hectàrees de terreny entre els municipis de Bunyola, Deià, Sóller i Valldemossa, a la serra de Tramuntana. Al segle XIV, va ser pavelló de caça del rei Sanç, que tenia el seu palau reial a Valldemossa. El monarca es feia transportar a braó damunt una cadira fins a dalt de la muntanya, on gaudia del seu esport favorit: la caça de la perdiu amb falcó. D'aquest l'antic pavelló en queden encara les anomenades cases del rei Sanç, convertides actualment en el punt de trobada dels caçadors del segle XXI.

El boc mallorquí es caracteritza pel seu color vermellós, amb una cridanera creu negra que s'estén per l'esquena i les extremitats davanteres. La presència d'aquests animals està regulada pel Consell Insular, que permet la densitat màxima d'un exemplar per cada deu hectàrees de terreny. Es calcula, per tant, que al Teix podrien viure-hi únicament uns 300 bocs, al marge de les cabres que no són objecte de la caça major. Dues vegades a l'any, es realitza un cens dels animals i es lliuren els precintes, és a dir, els certificats que proven la puresa de l'exemplar i que restringeixen, de passada, el nombre que seran abatuts. Al Teix només es poden caçar vint bocs a l'any, un nombre ínfim que en fa pujar el preu. Segons la longitud del banyam, un boc pot rebre un precinte "selectiu", "bronze", "plata" i "or". El primer és el més econòmic, 2.800 euros; el darrer, el més car: 6.000. La Junta d'Homologació de Trofeus del Consell de Mallorca és l'entitat encarregada de certificar les mesures i la puresa de l'animal abatut.

Ja està reconegut

Fins fa poc, el boc mallorquí no es coneixia i no existia per al Safari Club Internacional ni per al Consell Internacional de la Caça (CIC), les màximes institucions dels caçadors. Però ara hi ha molts aficionats europeus i americans que l'inclouen en les llistes per completar la seva col·lecció particular de l'anomenat gran eslam de la caça. Tant és així, que l'associació de vedats mallorquins integrada pels tancats de Cala Murta, la Victòria, Formentor, el Teix i Ternelles presentaran el boc a la gran fira de caça de Reno que se celebrarà del 26 al 29 de gener de 2011 en aquesta ciutat dels Estats Units.

Pedro Ginart, cuidador de la finca del Teix, explica que els caçadors del boc mallorquí són persones amb un poder adquisitiu molt alt i, de vegades, amb hàbits una mica excèntrics. "Fa poc va venir un senyor americà que volia caçar el boc amb una pistola, però les autoritats espanyoles no li permeteren entrar, així que li deixàrem un rifle. En general, ells solen dur les seves armes. Hi ha algú que vol caçar amb avantcàrregas, però també qui vol fer-ho amb arcs. De fet, hi ha una al·lota que mata elefants amb arc. Aquest tipus de caça és molt més difícil, perquè és necessari aproximar-se molt l'animal, a uns vint metres per ser efectius".

Pere Ginart registra el rècord mundial de caça del boc mallorquí. Abatre un exemplar amb una envergadura de cornamenta de cap a cap de 98 centímetres, una xifra encara no superada i per a la qual va rebre el premi del Safari Club de Barcelona.

Vint anys en perill d'extinció

Al llibre Races autòctones mallorquines, de 1991 i editat pel Grup Serra, Miquel Payeres va escriure que "la cabra mallorquina pateix un altíssim perill d'extinció. Només es conserva a les finques de laserra de Tramuntana i conviu amb altres tipus de cabres sense cap selecció ni organització". Tanmateix, "conserven unes característiques morfològiques molt ben definides i fixades, només varia qualque caràcter en alguns animals". 20 després, es pot dir que la cabra mallorquina ha estat recuperada, però, això sí, per a la caça.