Jesús Honduvilla (Conca, 1960) va ingressar al seminari a dotze anys i té molt clar que defensarà l'exercici del seu secerdoci "a Sant Joan i on sigui". No amaga que les bregues amb el capellà santjoaner Josep Estelrich l'han fet "sentir malament per la gent del poble" i li han servit per "recordar velles lliçons". Ara bé, té clar que la divisió que es viu a Sant Joan ve d'enrere i que no ha arribat amb ell.
Què pensau què ha escandalitzat els santjoaners?
El fet que jo sigui el tutor dels cinc fills de l'advocada Gemma Pasqual ha fet tenir maldecaps a molta gent del poble. Però no vull justificar-me per això, jo admirava el seu home i, quan ell va morir, Gemma ho va consultar als seus fills i tots varen estar d'acord que jo contribuís en la seva educació. Vaig fer el que creia convenient.
I no viviu amb ella?
Mai no ho he fet, sempre he viscut tot sol. Ella té una casa a Sant Joan i jo m'encarrec de supervisar les obres que hi fa. Res més.
Això basta per encendre les alarmes a Sant Joan?
Bé, vaig arribar a Sant Joan l'agost passat i fins al març no vaig dir missa. Tothom es demanava per què un capellà no anava a l'església.
Per tant, segons vós, darrere aquest escàndol no s'amaguen qüestions polítiques...
No crec que això sigui un enfrontament entre dretes i esquerres. Per part meva, no hi ha res d'això però, si ell (mossèn Estelrich) i els seus no han guanyat les eleccions, no és problema meu, jo hi vaig arribar més tard. Puc assegurar que la divisió a Sant Joan no ha arribat amb mi.
Idò a què es deu l'enfrontament amb mossèn Josep Estelrich?
No ho sé. Vaig ser el primer sorprès quan no va voler saludar-me al santuari de Consolació el dia del Pa i el peix. Quan vaig sortir a l'altar, ja no hi era.
Com?
Sí, se n'havia anat i, quan va acabar la missa, tornà i m'amollà: "Dirà a aquella senyora... (Gemma Pascual)". Jo el vaig interrompre per dir-li que li digués ell mateix, però no va voler xerrar-hi i se n'anà.
I fins diumenge passat no us heu tornat a trobar amb don Pep?
He intentat acostar-m'hi, però sempre m'ha girat l'esquena. A més, jo no n'estava gaire content, perquè don Pep em dedicà un sermó i després el repartiren pel poble. Per mi, això és pronunciar el nom de Déu en va.
El rector us va recomanar no concelebrar amb Josep Estelrich els diumenges?
Sí, el rector m'ha demanat que no vagi a concelebrar amb Josep Estelrich i jo he demanat al Rector que no em demani coses anormals. Això és anar en contra del dret canònic. Ni el Papa no pot prohibir-me concelebrar misses amb qui jo vulgui.
Per què diumenge passat no hi va haver gaire problemes per concelebrar amb Josep Estelrich?
No ho sé. Aquell dia jo havia tornat de Madrid, vaig resar molt dins l'avió i la trobada amb don Pep a la sagristia va ser transcendental. Vaig demanar-li per concelebrar la missa i el seu, "si no hi ha més remei", em va fer estar molt content.
Us ha duit problemes tot aquest trull?
A mi i a algú més. En tot el temps que fa que som a Mallorca no havia anat tantes vegades al Bisbat. Es pensaven que jo tenia coses a amagar, m'han demanat mil papers, però gràcies a Déu tot està en ordre.
Com explicau tot el que ha passat?
Crec que és l'esperit del mal. Sempre que he arribat a un lloc nou he hagut de passar una prova. A poc a poc allò que pareix una barrera insuperable s'esvaeix i veig clar que era el dimoni. Diumenge, en abraçar don Pep, vaig saber que havia superat la prova i que a partir d'ara tot serà més fàcil.
