Maria Teresa Munar (Sant Joan, 1967) no es pensava mai -ho explica ella mateixa- que arribaria a ser la batlessa del seu poble. Tot i això, lamenta que d'ençà que presideix el Consistori, l'hagin envoltada els rumors i les polèmiques. El darrer en què s'ha vist implicada és la brega entre dos capellans, Josep Estelrich i Jesús Honduvilla, al poble. Tot plegat, afirma, li ha ensenyat que "és important saber qui és amic i qui és enemic". Ara bé, des de la seva posició assegura que té molt clar que és "la batlessa de tothom".
Les bregues entre els dos capellans han tingut res a veure amb la "crisi" dins UM a Sant Joan?
No, el que ha empitjorat la situació dins el partit ha estat la reacció del nou president de la junta local, Guillem Galmés. En primer lloc, puc assegurar que jo, com a batlessa, form part del comitè. A més, tampoc no trob oportú que Galmés digui el que han de fer les revistes del poble.
És ver que Guillem Galmés va rebutjar una llista de consens dins el partit i en va eliminar persones de la vostra confiança?
Sí, jo considerava que la candidatura havia de representar la majoria de gent que fa feina per a UM a Sant Joan, però no va ser possible. Jo no volia que ningú se sentís exclòs del partit.
Quines són les diferències ideològiques entre vós i Guillem Galmés?
Jo puc parlar de la meva ideologia, no de la seva. Ara bé, el que tenim en comú és que som membres d'un mateix partit i tots dos volem millorar el nostre poble, que és el que ens motiva per fer feina.
El conflicte entre mossèn Estelrich i el pare Jesús Honduvilla s'hauria d'haver resolt d'una altra manera?
Sí, el Bisbat hauria d'haver pres una decisió fa mesos. Ara, la crispació ha entrat dins l'església del poble i ningú no sap com en sortirà.
L'oposició municipal té res a veure amb els atacs que es formulen cap a vós en relació amb la brega dels dos clergues?
Sempre que he cercat l'origen dels atacs personals i les mentides que han circulat, veig que han sortit de gent molt propera a l'oposició. M'he hagut d'acostumar a conviure amb aquesta manera de fer política, que consisteix a destruir el contrari sigui com sigui.
D'on provenen aquests atacs personals?
Crec que al poble hi ha dues tendències ideològiques enfrontades, que es materialitzen en diverses publicacions i associacions, que s'enfronten obertament.
Com s'hauria d'acabar amb aquesta divisió?
Crec que allò ideal seria posar-hi fi, però ho veig com una utopia llunyana. N'hi ha que fa molts d'anys que peguen sabatades tots sols. Però ara veuen que hi ha gent capaç de respondre'ls i de contraatacar. En lloc d'enterrar la destral de guerra, crec que al poble les destrals estan ara mateix més esmolades que mai.
