L'urbanisme de Santa Margalida, de nou a examen

Una comissió municipal investigarà les operacions de compravenda de solars públics que s'han fet des de l'any 1996 al polèmic sector 11 de Can Picafort

Elena BallesteroSanta Margalida06/08/08 0:00

L’urbanisme de Santa Margalida torna a estar en el punt de mira. Aquesta vegada és el mateix Ajuntament el que impulsa, a instàncies del PSOE, una investigació per tal d’examinar totes les operacions de compravenda de solars públics que s’han fet al polèmic sector 11 de Can Picafort des de l’any 1996. El motiu és la sospita que s’han pogut vendre de manera il·legal terrenys docents i una zona verda pública.

El Consistori cerca l’espai necessari per tal de construir una nova escola pública a Can Picafort, però manquen 6.000 m2 de sòl docent. Aquests es varen vendre l’any 2000, sent batle Antoni del Olmo (PP) i regidor d’Urbanisme Miquel Ordinas (CPU), en virtut d’un contracte de compravenda aprovat el 1996, quan el socialista Miquel Cifre era a la batlia.

Uns i altres (PP-CPU i PSOE) es responsabilitzen de manera mútua d’irregularitats derivades d’aquesta operació, una qüestió que ara tractarà d’aclarir la comissió d’investigació creada a proposta de Cifre amb el suport de tots els grups.

La comissió estarà presidida per l’actual batle, Martí Torres, i en formaran part, a més del batle, un membre de cada partit amb representació municipal (PP, PSOE, CPU, UM i Independents).

El que es pugui derivar de l’investigació és tota una sorpresa, ja que casos tan sonats com el de Superna, amb un edifici de pisos construït en zona verda, estan lligats a aquesta urbanització.

Antecedents
L’inici de la venda dels solars públics del sector 11 es remunta a l’any 1996, quan el llavors batle Miquel Cifre cercava una fórmula per poder finançar la creació d’una xarxa pública d’aigua potable de qualitat que inclogués no només les canonades sinó també els dipòsits. L’acord de compravenda de terrenys proporcionà prop d’1,2 milions d’euros (dos-cents milions de les antigues pessetes) als comptes municipals, que contribuïren a pagar unes obres que costaren al voltant de 2 milions d’euros (342 milions de pessetes).

Precisament, fa anys que Miquel Cifre lluita en els jutjats per tal de demostrar que totes aquestes instal·lacions són propietat municipal i que per això correspon a l’Ajuntament la gestió de l’aigua en alta de Can Picafort. No obstant això, aquesta és una qüestió que quedarà al marge de la investigació urbanística.