El GOB adverteix que les Balears no estan preparades davant desastres hídrics com ara sequeres i inundacions

Les Illes tenen una població, argumenta, elevadíssima i, a més, es preveu més creixement urbanístic i turístic en els pròxims anys «sense tenir en compte que l'aigua és un factor limitant». En aquest sentit, fa referència al decret llei per a desbloquejar sòl a Palma que es va convalidar en el Parlament i que, a parer seu, preveu un creixement urbanístic «sense tenir garantit» el subministrament d'aigua dels projectes que es tramitaran. «És clar que a Palma en aquests moments hi ha una clara falta d'aigua i afrontar creixement urbanístic sense tenir present aquest límit ens sembla que és tot el contrari a estar preparats», ha lamentat.

Igualment, Llauger ha exposat que la quantitat de pluja que recullen les Balears anualment està disminuint i que es manté gràcies a pluges torrencials, en les quals gran part de l'aigua no es pot aprofitar. Així, apunta, l'«única manera» de millorar la disponibilitat dels recursos hídrics és lluitar contra les fugues d'aigua i utilitzar millor l'aigua. Segons alerta, hi ha municipis que perden entre un 20 i un 30% de l'aigua per canonades.

Quant a la millora de l'ús de l'aigua, Llauger creu que s'ha de «regular estrictament el seu ús», sense permetre omplir més piscines o regar jardins que no estan adaptats al clima propi. També critica que els municipis i el Govern tenen plans de sequera que només s'activen quan la situació és «gairebé límit», mentre que el GOB considera que haurien d'estar actius pràcticament sempre. «S'hauria de tenir en compte el factor limitant de l'aigua en qualsevol planificació urbanística i en qualsevol tipus de regulació que impliqui el consum d'aigua», ha subratllat.

Quant a les inundacions, la membre del GOB apunta que les Illes tampoc estan preparades, ja que hi ha construccions en zones inundables i no està prohibit completament continuar construint en aquestes zones de risc. A més, segons Llauger, tampoc es prenen mesures «efectives», com per exemple projectes de paviment de drenatge o per a preservar la vegetació i els boscos. «Encara que hi hagi plans, si tenim població vivint en zones inundables, aquests plans de poc serviran», ha declarat.

Recomanacions del Parlament Europeu

Davant aquest context, des del GOB aplaudeixen les recomanacions del Parlament Europeu per a l'Estratègia Europea de Resiliència de l'Aigua aprovades la setmana passada i que contemplen una major prevenció per a reduir la contaminació de l'aigua i una millor preparació davant crisi d'escassetat d'aigua o desastres naturals. Així, Llaugerassenyala que «evidentment» des de l'organització celebren les recomanacions, que són «encertades», i que el que volen és que es converteixin en actuacions i en normativa que s'apliqui.

Concretament, els eurodiputats reivindiquen una estratègia ambiciosa perquè la UE gestioni els seus recursos hídrics de forma més eficient i respongui millor als desafiaments actuals relacionats amb l’aigua. Els eurodiputats volen que la Comissió proposi objectius sectorials d'eficiència hídrica i extracció d'aigua basats en avaluacions de riscos i creïn que la UE ha de fer més per a reduir la contaminació de l'aigua causada per productes farmacèutics, pesticides i fertilitzants químics, bacteris resistents als antibiòtics, microplàstics i productes químics, a més d'eliminar gradualment els anomenats 'productes químics permanents' (PFAS).

El Parlament també busca que l'adaptació climàtica s'integri en els plans sectorials i les mesures polítiques que afecten l'ús de l'aigua i el sòl, així com en mesures específiques per a les regions que s'enfronten a desafiaments singulars i afegeixen que han de millorar-se significativament els mecanismes de preparació i resposta davant crisi d'escassetat d'aigua, sequeres i inundacions. A més, demanen a la Comissió que disposi fons específics per a la resiliència hídrica, recolzats per mecanismes específics dins dels fons existents, per a modernitzar la infraestructura hídrica, la gestió sostenible de l'aigua, solucions basades en la naturalesa i tecnologies innovadores que estalvien aigua.

També insten l'Executiu comunitari a invertir en solucions d'intel·ligència artificial (IA), detecció de fugides en temps real, reg intel·ligent i tecnologies emergents que millorin l'eficiència hídrica i destaquen la importància de les eines digitals per a la recopilació transparent de dades, el monitoratge i els sistemes d'alerta primerenca, així com per a millorar la ciberseguretat de les infraestructures hídriques crítiques.