Pel que fa a les ponents, Antònia Escandell és llicenciada en teoria de la literatura i literatura comparada. Entre els anys 2008 i 2011 va ser lectora a la Universitat Alexandru Ioan Cuza de Iași, al nord de Romania, i des d'aleshores ha participat en diversos projectes amb l'Institut Cultural Romanès i el Festival Internacional de Literatura i Traducció de Iași. Actualment, es dedica a la docència del català i a la traducció del romanès: ha traduït Mircea Cărtărescu a Solenoide (2017), L'ala esquerra (2018), El cos (2020) i L'ala dreta (2023) i Tatiana Țîbuleac, a El jardí de vidre (2021). Per la seva banda, Maria Cardona és llibretera i militant de col·lectius feministes. Ara forma part d'Emprendada Feminista, i és de les primeres col·laboradores de Revista 078, un projecte periodístic amb voluntat crític que acaba de néixer a la Pitiüsa major.
Durant la sessió, es reflexionarà sobre com el turisme influeix en la vitalitat de la llengua catalana, les possibilitats d'incorporar-la com a element de valor cultural en l'oferta turística, i les oportunitats de reforçar-ne la presència tant en els serveis com en la comunicació amb els visitants. L'entitat considera que la llengua «no ha de ser vista com un obstacle, sinó com una oportunitat per a fer del turisme una eina de projecció cultural i identitària». En aquest sentit, l'organització defensa que «calen polítiques públiques que garantesquin la visibilitat del català en el sector i en fomentin la normalització en l'àmbit laboral i social».
L'impacte lingüístic del turisme
Aquesta taula redona s'emmarca dins el cicle que la Plataforma per la Llengua Illes Balears duu a terme aquest 2025 amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics en què s'aborden temes com el turisme, la sanitat, l'educació, els mitjans de comunicació o el supremacisme des del punt de vista lingüístic. «En un context en què els agents socials demanen posar límits al turisme, el Govern demana desestacionalitzar la temporada turística i els consells insulars regulen el nombre màxim de vehicles que poden entrar a cada illa, el fenomen turístic té afectació directa a les nostres vides i a una part essencial dels habitants, la llengua», expliquen.
La Plataforma per la Llengua ja ha alertat en diferents ocasions de l'impacte lingüístic del turisme. Aquest mes, en un fòrum a Vitòria, la responsable d'internacional de l'entitat, Maria de Lluc Muñoz, ja va denunciar la relació entre la turistificació de les Illes Balears i la caiguda en l'ús social del català. A més, el novembre passat l'entitat va constatar en un seminari a Palma que el model turístic de les Illes Balears posa en risc la llengua pròpia. El debat, que va comptar amb Guillem Colom, professor de la Universitat de Glasgow i investigador sobre cultura catalana contemporània; Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, i Pere Joan Femenia, representant de Joventut pel Clima - Fridays for Future Mallorca, va concloure que, amb el procés de residencialització del turisme, el turista considera que té drets envers el territori i exigeix canvis sociolingüístics.
A més, el juny, el primer seminari del Més Semicercles del 2025 també va tornar a denunciar que el model econòmic basat en el turisme no afavoreix l'arrelament lingüístic. En aquesta ocasió, en el debat, organitzat a Terrassa, hi van participar el filòleg i activista Gerard Furest i l'analista polític Saoka Kingolo, responsable del projecte 'Xerrem' de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Furest hi va explicar que el model importa mà d'obra barata constantment, sense garantia de progrés social, fet que no afavoreix que aquesta població pugui arrelar a la societat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.