La Plataforma per la Llengua ha fet arribar aquesta setmana una moció a tots els grups polítics municipals de les Illes Balears amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per a reclamar que el nou canal en català de Radiotelevisió Espanyola també s’emeti a l’arxipèlag. L’entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i constitueix, alhora, una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants.
El president de RTVE, José Pablo López Sánchez, va defensar el passat 7 d’abril que el nou canal en català ha de servir per a reforçar l’ús social de la llengua i reflectir la pluralitat lingüística de l’Estat. Malgrat això, tot apunta que l’emissió només es farà per televisió convencional a Catalunya, i deixarà fora territoris com les Illes Balears o el País Valencià, on el català també és llengua oficial.
La Plataforma per la Llengua considera que limitar l’emissió del nou canal de RTVE en català exclusivament a Catalunya contradiu la legislació vigent, que obliga a garantir la diversitat lingüística a l’espai públic audiovisual. L’entitat recorda que tant la Llei de la ràdio i la televisió estatal com la Llei general de comunicació audiovisual estableixen el deure de promoure totes les llengües oficials de l’Estat. També alerta que la mesura vulnera els drets recollits a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), en tant que impedeix als ciutadans de les Illes accedir a continguts en la seva llengua pròpia, fet que qualifica de discriminació injustificada.
Ràdio 4 s'ha d'emetre a les Illes Balears i també Clan, en català
La moció que es farà arribar als ajuntaments de les Illes també posa sobre la taula que l’Estat disposa dels recursos tècnics per a garantir l’emissió del nou canal en català a tot el territori. Segons l’entitat, el recent Reial decret 250/2025, que reorganitza l’espai radioelèctric i introdueix el sistema DVB-T2 a la TDT, obre la porta a incorporar nous canals si hi ha voluntat política. En aquest escenari, l’organització reclama que tant el canal infantil Clan com Ràdio 4, que han d’emetre en català, siguin plenament accessibles també des de les Illes Balears, i no només a través de plataformes digitals com RTVE Play.
També reclama que el nou canal en català de RTVE no es limiti a continguts centrats en Catalunya, sinó que reflectesqui la diversitat territorial de la llengua i inclogui la realitat quotidiana de les Illes Balears a la seva programació. En aquest sentit, l’entitat insta RTVE a establir col·laboracions amb l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i amb els professionals del sector audiovisual local, amb l’objectiu de garantir una representació justa i fidel a la realitat lingüística i cultural de les Balears.
La Plataforma per la Llengua posa igualment l’accent en la necessitat d’evitar que els continguts en català quedin relegats a opcions secundàries o a canals d’accés limitat. Per aquest motiu, reclama que tant el nou canal com les versions en català de Clan i d’altres continguts infantils es puguin veure fàcilment per la televisió convencional, amb l’opció d’àudio en català configurada per defecte sempre que estigui disponible.
Per la reciprocitat plena
Finalment, la moció insta el Govern a impulsar totes les accions institucionals necessàries per a garantir la reciprocitat plena entre els mitjans audiovisuals de les diferents comunitats autònomes de parla catalana. Aquest dret, reconegut a l’article 73 de la Llei general de comunicació audiovisual, permet establir convenis entre territoris amb afinitats lingüístiques i culturals. La falta de reciprocitat actual limita la cohesió lingüística i cultural del domini català i fragmenta el seu espai comunicatiu.
Per tot això, la Plataforma per la Llengua fa una crida a tots els grups municipals perquè facin seva aquesta proposta i exigeixin al Govern una acció decidida per a defensar els drets lingüístics de la ciutadania. «La llengua catalana ha de poder viure amb plenitud a tots els territoris on és pròpia, i això implica també garantir una presència digna als mitjans públics estatals», han conclòs.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre la mateixa cançó i les mateixes excuses. És clar que l'estat espanyol disposa de suficients recursos tècnics per a garantir l’emissió via televisió convencional del nou canal en català a tot els territoris on es xerra català i que el sistema DVB-T2 de la TDT, té capacitat per a incorporar-hi nous canals. I és clar, és evident que el nou canal ha de contenir continguts que reflectesquin la diversitat territorial, idò ha d'incloure la realitat quotidiana de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya en la seua programació, en la qual han d'intervenir i col·laborar els professionals locals del sector audiovisual. És evident que en qualsevol país normal i normalitzat del món, tot això no s'hauria de recordar cada volta que es mou qualque cosa que afecta la llengua catalana /valenciana.