Informar, recordar, destacar... o només recitar infinitius?

Aquest tipus d’expressions, que aparentment són funcionals i neutres, contenen una forma no normativa que darrerament s’ha anat estenent en textos institucionals, notícies, comunicats i fins i tot discursos: l’ús del que podríem anomenar infinitiu independent, és a dir, un infinitiu que apareix tot sol a l’inici d’una frase, sense cap verb conjugat que hi doni suport.

En català (com en castellà i altres llengües), aquesta construcció no és normativa, bàsicament perquè els verbs sense conjugar, com l’infinitiu, no poden assumir el paper de verb principal d’una oració. No és una qüestió d’estil o de registres, sinó de gramàtica: cal un verb conjugat que situï l’acció dins un temps verbal i en relació amb un subjecte, encara que sigui implícit.

Així, en lloc de dir una cosa com ara *Recordar que la calor pot ser perillosa, hem de recórrer a fórmules que mantinguin el to impersonal però que incorporin un verb conjugat: Cal recordar que... o És important recordar que..., per exemple. De la mateixa manera, en una nota informativa evitarem frases com Finalment, *destacar que l’índex UV es manté elevat i preferirem fórmules com Finalment, volem destacar que..., hem de destacar que... o s’ha de destacar que... Podem mantenir l’infinitiu, però no pot ser el verb principal de la frase.

Aquest fenomen no només afecta textos oficials. També s’ha escampat en el llenguatge periodístic, sobretot en notícies ràpides o titulars de noticiaris. Expressions com Informar que avui es registraran màximes de 39 graus o Assenyalar que les platges del sud presenten risc alt de radiació solar són freqüents, però inadequades. I tenen solucions senzilles: Els meteoròlegs informen que... o Val la pena assenyalar que..., per posar-ne dos exemples.

És cert que, de vegades, pot semblar que l’infinitiu independent permeti guanyar rapidesa o neutralitat, però en realitat acaba generant ambigüitat i deixant la frase suspesa en l’aire, com si faltés una peça per acabar-la d’encaixar. I aquesta peça pot ser ben senzilla: un verb com caldre o una fórmula com és necessari poden resoldre fàcilment la qüestió. Al cap i a la fi, la claredat i la gramaticalitat no estan renyides amb la brevetat, i sovint només cal un petit canvi per ajustar-nos a la normativa.

En definitiva, esperem que, abans de recordar, informar o destacar (tant si escrivim notes informatives com si redactem titulars o notícies), ens aturem un moment a pensar si la frase que construïm és completa. De tota manera, si no ho veieu clar o hi ha alguna altra qüestió que us agradaria comentar-nos, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)