El preu i la il·lusió

Mateu Alemany presentà fa setmanes un concurs voluntari de creditors. Es tracta, en definitiva, del reconeixement públic de la incapacitat de l'entitat per afrontar els seus compromisos econòmics. Evidentment, just una societat en crisi es pot acollir a la llei concursal. Ara bé, és evident que avui és més fàcil vendre el Mallorca que no fa un any. Per què? Perquè la Societat Anònima Esportiva, amb la presentació del concurs de creditors, veurà reduït el seu deute de manera considerable.

Alemany té la necessitat de vendre i de fer-ho, precisament, a Serra Ferrer. L'estiu passat rebutjà l'oferta del grup que encapçala l'entrenador pobler i s'inclinà per Javier Martí Asensio just per una qüestió econòmica. L'afició té clar que just l'afany d'Alemany per guanyar doblers -absolutament legítim- impedí aleshores que Serra es convertís en el nou propietari.

És per això que en aquesta ocasió tot és diferent, malgrat que Alemany, evidentment, no hi vol perdre. Llorenç Serra Ferrer té un projecte fonamentat en el mallorquinisme, en la voluntat de col·laborar amb el club que tant estima. No estam parlant d'empresaris multimilionaris, sinó de fer possible que el Mallorca sigui una il·lusió col·lectiva de tots els illencs.