El Palma Arena no té solució

La instal·lació, poc adaptada a la realitat de l'esport balear, és poc funcional, tot i que la Conselleria d'Esports ha iniciat la lluita perquè sigui plena de vida i activitats el màxim nombre de dies possibles

Pep VergerPalma15/01/08 0:00

El Palma Arena no té solució. O, en tot cas, avui per avui és inviable. La instal·lació esportiva fou projectada pel Govern presidit per Jaume Matas, després que Palma aconseguís l'organització dels Campionats del Món de ciclisme en pista del 2007. El procés de construcció no fou gens fàcil i els retards a les obres s'acumularen de constantment. Així, per aconseguir que la instal·lació estàs finalitzada el vint-i-nou de març de l'any passat -la data d'inici del Mundial- s'hagueren de multiplicar els torns de feina i les obres no s'aturaren ni els caps de setmana ni els festius. El projecte, a la vista de qualsevol ciutadà, és idèntic a l'aprovat inicialment, però el cost es va disparar. Així, el Palma Arena tenia inicialment un pressupost lleugerament superior als 47.500.000 euros, però el conseller Mateu Cañellas ja denuncià el passat octubre que la despesa s'havia disparat fins a més dels 90 milions d'euros. És a dir, que el desviament pressupostari fou del 81 per cent.

Cañellas és conscient que, legalment, el sobrecost no podia accedir el 20 per cent i és per això que ha remès als serveis jurídics tota la documentació existent. Es tracta d'analitzar si totes les modificacions del projecte han estat convenientment autoritzades. El Palma Arena no ha estat encara recepcionat, a l'espera que la constructora -una UTE formada per Fomento i Melchor Mascaró- reparin totes les deficiències detectades, malgrat que les previsions de la gerent de la instal·lació Margalida García apunten que el febrer estarà ja tot acabat. El recímpte, en canvi, ja té la llicència d'instal·lació en regla.

El Palma Arena, en realitat, no és una instal·lació multifuncional, sinó que es tracta d'un velòdrom amb capacitat per poc més de 5.000 espectadors, que pot arribar a albergar fins a 7.000 persones. Ara bé, és evident que una infraestructura del tamany del Palma Arena no pot destinar-se únicament al ciclisme. Així, el conseller Mateu Cañellas i el seu equip treballen ara de valent per dotar de diferents usos la instal·lació.

Avui per avui, fonamentalment, el Palma Arena acull entrenaments i competicions de ciclisme en pista, bàsquet (Palma) i voleibol (Drac Palma i Ícaro). Els partits de bàsquet i voleibol han servit per demostrar que el Palma Arena no respon a les necessitats actuals dels equips de la ciutat. En aquest sentit, la pista poliesportiva per albergar partits de bàsquet i de voleibol s'ubica al gran espai interior que hi ha dins la pista de ciclisme. Així, les grades queden extremadament allunyades i el públic té sempre una deficient visió del joc. A més a més, la sensació, tant d'aficionats com jugadores, és sempre que el pavelló és buit. La Conselleria d'Esports, malgrat que sigui parcialment, ha adquirit ja unes grades per a 500 persones que es col·locaran just vora la pista de competició i que són fàcilment transportables. És a dir, que es podran emprar per a qualsevol competició que es disputi fora del Palma Arena sense grans dificultats. Una bona solució de futur seria la instal·lació de graderies sobre la pista de ciclisme, que quedaria així inutilitzada. Des de la Conselleria no es vol, al manco per ara, deixar la pista inservible i, a més a més, moltes de les actuals localitats no es podrien utilitzar. Així, Cañellas treballa per dotar de la màxima activitat el Palma Arena. Es tracta de rendibilitzar la instal·lació -econòmicament si és possible-, però especialment des del punt de vista social.