El dia que el Mallorca tocà el cel

El Mallorca patí de valent per superar les dues primeres rondes a partit únic davant la Gramanet i l'Hèrcules. En el primer duel, un gol in extremis d'Àlvaro Novo en el minut 90 donà la classificació als vermellencs, mentre que el passaport per a la ronda de vuitens de final davant els alacantins només fou possible gràcies a la loteria dels penals, després que els noranta minuts i la pròrroga acabassin sense gols a l'estadi Rico Pérez. El següent rival fou el Valladolid i una vegada més tocà patir. En el duel d'anada jugat a Son Moix els castellans aconseguiren un empat a 2 gols, però la resposta del Mallorca a l'estadi José Zorrilla fou contundent i guanyà per 1-4 després d'haver-se avançat 0-3 en només mitja hora. Als quarts de final, al Mallorca li tocà la grossa i quedà emparellat amb el Reial Madrid. En el partit d'anada, jugat al Bernabéu, els balears sumaren un esperançador empat a un gol, mentres que a Palma sentenciaren amb un sorprenent 4-0, amb gols de Niño, Pandiani i dos d'Etoo. Fou molt més fàcil del que s'esperava.

El darrer obstacle de la tercera final de Copa fou el Deportivo de la Corunya. El Mallorca sorprengué els gallecs a Riazor avançant-se 0-3 en el marcador, però el Depor marcà dos gols en temps afegit que donaren emoció al partit de tornada jugat a Palma. A Son Moix el Mallorca no fallà i Ibagaza igualà el gol inicial de Fran als 20 minuts i tancà un empat que deixà el conjunt de Manzano a les portes de la glòria. En la final jugada a l'estadi Martínez Valero d'Elx, el Mallorca no donà opció al Recre i s'imposà per 0-3 amb gols de Pandiani i dos d'Etoo. Aquesta vegada les llagrimes vessades foren d'alegria.