Gran expectació a la primera jornada del Mundial de Ciclisme

Seguidament, va ser el torn de l'actuació de Victòria Maldi, que cantà Quan es fa de nit, tema compost pel músic mallorquí Joan Bibiloni. I, ara sí, arribà l'actuació dirigida per La Fura dels Baus, i que comptà amb la col·laboració de més de 250 voluntaris mallorquins. Es tractava d'un espectacle desevolupat en diferents fases. Primer es va fer referència a la creació i al desenvolupament del món. Després es va voler plasmar una amalgama de tradicions de les nostres illes, els noms de les quals eren ben presents en uns cons gegants. Finalment, aparegueren els ciclistes. En desfilaren 36, un per cada país participant, a més de quatre que davallaren penjats del sòtil del Palma Arena.

Posteriorment, parlaren els representants de les institucions. La primera intervenció fou la de Catalina Cirer, batlessa de Palma, seguida de la de Jaume Matas, president del Govern, i de Pat McQuaid, president de l'UCI. Es tractà d'una cerimònia peculiar que potser no va estar a l'altura dels altres espectacles de La Fura dels Baus. Hi va haver un moment molt caòtic. Varen sortir ballarins amb vestits regionals, moros i cristians, gegants i dimonis, tots dansant al ritme d'una música que incloïa bocins de l'himne de Mallorca, La Balanguera. Però després tota la pista es tornà a buidar perquè de bell nou l'ocupàs plenament l'àrea de l'espectacle. Va ser, tal vegada, el moment més espectacular de tots.

Més de noranta persones suspeses del sostre del Palma Arena coordinaren els seus moviments i configuraren diverses formes. A poc a poc, els trenta-sis ciclistes participants s'incorporaren a la pista i hi feren una volta, mentre ciclistes més també suspesos del sostre pedalaven a l'aire. Va ser un moment molt apludit pel públic que, tot i no fer vessar les grades del Palma Arena, era bastant nombrós, ja que molta gent desitjava veure l'espectacle.

L'empresa mallorquina Backstage fou la encarregada de coordinar tots els voluntaris que hi participaren. Tot es desenvolupà sense cap tipus de problema ni d'incidència, tot i que el vespre abans, en l'assaig general, s'havia romput un generador elèctric a causa de la pluja i la feina s'hagué d'endarrerir aproximadament dues hores, cosa que provocà que molt de públic decidís abandonar el recinte. L'espactacle de La Fura pot haver agradat o no, però és segur que no ha deixat gairebé ningú indiferent, ja que, tot i la manca d'organització que es percebia en alguns moments, fou una aposta arriscada, com sol ser habitual en els treballs preparats pel grup català.