Pròxima estació, Eurocopa 2008

Hi havia moltes esperances dipositades en aquest Mundial amb el projecte iniciat per Luis Aragonés, amb la seva experiència i la seva aposta pel futbol de toc amb un grup jove però teòricament amb capacitat per fer el salt qualitatiu tan ansiat.

L'inici davant Ucraïna, brillant per moments, i davant Tunísia, contundent en la remuntada, havia disparat les il·lusions per a un equip que torneig rere torneig havia oferit decepcions.

El fet d'haver completat una discreta fase prèvia, en la qual Espanya hagué d'acudir a la repesca contra Eslovàquiaa després d'acabar en el seu grup per darrere Sèrbia i Montenegro, semblava haver quedat oblidat.

Luis Aragonés féu la seva aposta, optà per aprofitar les bones condicions tècniques d'un grup de jugadors i en la primera fase les coses li sortiren bé, sobretot en els dos primers partits, que li permeteren segellar la seva classificació.

Però quan començà el Mundial de veritat, com deien Luis Aragonés i els seus jugadors, el torneig del k.o., l'equip no va estar a l'alçada, no va saber competir davant un d'aquells enemics com França que a la mínima no perdonen.

La primera errada tal vegada no la cometé Espanya. Féu els deures en la fase inicial. No així França, un equip que molts volien enterrar però molt expert i amb campions mundials i d'Europa que es creuà fatídicament amb l'esquadra d'Aragonés.

Un cop fora del Mundial, l'Eurocopa del 2008 es presenta com el pròxim repte per a un equip espanyol a mig fer, jove i inexpert, però que ja compta amb una molt bona base.