Es va formar a la pedrera del Manacor, on jugà fins que el Mallorca, ja en edat juvenil, el fitxà. Defensà els colors vermellencs a la màxima categoria juvenil durant dues temporades i després inicià una llarga processó per diferents equips. Ara, compleix la seva quarta temporada al Campos. El porter Bernat Santandreu Serra ja no triomfarà en el món del futbol professional, però diumenge va tenir el seu moment de glòria. El Campos, segon a la classificació de Regional Preferent, s'enfrontava la jornada passada al totpoderós líder, l'Atlètic Balears. El conjunt local, que acabà empatant (3-3), perdia en aquell moment (1-2) quan Bernat va treure de porteria. Va xutar fort i la pilota, després de tocar l'aigua, sortí disparada cap a la porteria blanc-i-blava. Marcos res no va poder fer per evitar el gol.
Bernat Santandreu, que treballa en un negoci familiar de venda de mobles, va rebre ahir mil-i-una felicitacions de tothom.
-Com va ser?
-Anàvem perdent 1-2 quan un contracop de l'Atlètic Balears acabà amb la pilota a les meves mans. Vaig veure que el davanter Miguel Fernández era més enllà del centre del camp i vaig xutar ben fort perquè cercàs l'esquena de la porteria rival. Havia plogut bastant i en algunes zones hi havia una mica d'aigua. La pilota va botar en terra i agafà força, s'aixecà i superà el porter per alt. No m'ho podia creure.
-Com ho celebràreu?
-La veritat és que no vaig tenir temps per a grans celebracions. Vaig aixecar els braços i tot d'una vingueren els companys a felicitar-me.
-Havíeu marcat cap altre gol? És especialment petit el camp de Campos?
-Mai no havia fet cap gol i som ben conscient que és ben possible que no ho torni a aconseguir. El terreny de joc de Campos no és petit, sinó que té unes dimensions més o manco normals. En alguns camps de reduïdes dimensions és més fàcil, com al terreny del Gènova o al vell de La Unión...
Alegria
-I la família a la grada...
-Mon pare sempre ve a veure'm, però diumenge, curiosament, hi era també ma mare. Ve poc, i ara em diu que vaig fer el gol gràcies a ella.
-Com afrontau la temporada?
-Començàrem amb Sion Llull a la banqueta i la veritat és que les coses no anaven gaire bé. Arribà Tolo Julià i tot ha canviat. Ara som segons per darrere de l'Atlètic Balears, però intentarem aconseguir el títol. Diumenge, els tres gols que ens varen fer foren producte de les nostres errades. Jugarem bé i tenim un bon equip. La directiva vol pujar.
-Com està el futbol a Campos? Hi ha crisi d'aficionats, també?
-Vàrem baixar la temporada passada de Tercera, però enguany intentarem pujar. L'afició mai no ens ha donat l'esquena i és un dels pobles als quals va més gent. Enguany, a més, tenim un grup d'aficionats argentins que ens animen tant a casa com fora, ja que tenim el seu compatriota Rodrigo. És increïble.
-Per què continuau en actiu? No serà pels doblers?
-Perquè m'agrada i em serveix com a distracció dels problemes de la feina. Jugaré fins que perdi la il·lusió. Econòmicament, si no perd doblers ja em don per satisfet.
-Heu pensat què va fallar perquè no arribàssiu a jugar amb el Mallorca B?
-Ara ja fa molts d'anys. Venia de jugar-ho tot amb el juvenil i em vaig trobar que al filial hi havia Valero, Miki, un porter de fora anomenat Óscar i jo... Fa massa temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.