La derrota del Llevant acosta el Mallorca a la permanència

Grande, tot i l'escrupulós respecte amb el qual guarda la seva intimitat, no posà cap entrebanc perquè Diari de Balears pogués viure el trascendental partit amb ell.

Grande sembla tranquil, però ens assegura que «els nervis van per dins». Dos canets prenen el sol a la terrassa i els seus dos fills petits s'amaguen entre els matorrals del jardí. S'atraca l'hora del partit i la seva esposa es disposa també a contemplar noranta minuts de futbol amb l'esperança d'aconseguir un triomf per a l'esperança.

Els primers minuts són de gran intensitat, o almanco m'ho semblen a la residència de Vicenç Grande, a Santa Maria. No és la final de la Lliga de Campions, sinó el duel entre l'Albacete i el Llevant. Els valencians fallen una clara oportunitat i el màxim accionista pateix en silenci. L'Albacete tampoc encerta i Grande no ho entén. Em recorda la gratificant experiència que va viure dissabte amb les penyes a Pamplona i confia en poder agrair a l'afició navarresa el tracte rebut la temporada pròxima.

Parlar i mirar el futbol no és gens fàcil i, evidentment, quan li deman pel futur més immediat del club em parla de la clara oportunitat que ha tornat a fallar l'Albacete.

El cronòmetre vola cap al descans i Francisco inaugura el marcador. Grande ho celebra i el fotògraf aprofita la imatge per disparar la màquina. «Mai no he perdut l'esperança. Som optimista», em diu.

Arriba el descans i aprofitam el temps per sortir al jardí, on el vicepresident és sotmès a la tirania del fotògraf. Ara aquí, ara allà. Tornam a entrar a la petita sala, ben a prop de la cuina, on hi ha el televisor des del qual la família Grande veu el partit.

El patiment s'acaba aviat a la segona part. L'Albacete fa dos gols, el Llevant es queda amb inferioritat numèrica i ni quan marca el conjunt valencià apareix una ombra de dubte al rostre de Vicenç Grande. El Mallorca s'atraca a la permanència.