El Mallorca torna al seu estadi talismà

Els vermellencs no han perdut al Santiago Bernabéu en les seves quatre darreres visites

Pere BatllePalma23/01/05 0:00

Malgrat la delicada situació del Reial Mallorca a la taula classificatòria, penúltim i a sis punts de la salvació, hi ha un motiu per a ser optimistes de cara al partit d'avui al Santiago Bernabéu. L'estadística, sempre capritxosa, mostra com l'equip illenc s'ha convertit en les darreres temporades en un autèntic botxí del Reial Madrid quan visita el temple madridista. Així, el Mallorca ha sumat tres victòries i un empat en les seves quatre darreres visites al coliseu blanc.

Aquests números cobren més valor si es comparen amb les estadístiques totals. Els mallorquinistes han disputat 19 partits al Santiago Bernabéu en lliga, jugant a primera divisió, amb un balanç de 3 victòries (temporades 2000/01, 2002/03 i 2003/02), 3 empats i 13 derrotes. En els tres triomfs sumats, el Mallorca ha marcat 10 dels 18 gols que ha aconseguit en el camp del Madrid.

Curiosament, els dos partits que jugà el conjunt balear al Bernabéu en l'anterior etapa amb Héctor Cúper a la banqueta (temporades 1997/98 i 1998/99) se saldaren amb sengles derrotes per 2-0 i 2-1. Emperò, tornant al balanç de les quatre darreres temporades, destaca sobre qualsevol altre resultat la golejada aconseguida la temporada 2002/03, amb Gregorio Manzano a la banqueta, on el Mallorca pagà el Madrid amb la mateixa moneda i el vencé a domicili per 1-5 amb gols de Pandiani, Riera, Etoo, Roberto Carlos en pròpia porta i Carlos. Aquest resultat significà la major golejada aconseguida pel Reial Mallorca fora del seu camp en tota la seva història.

També s'aconseguiren victòries les temporades 2000/01 i 2003/04, ambdúes amb Luis Aragonés a la banqueta. En la primera, que també resultà el trimer triomf mallorquinista en el camp del Madrid de tota la història, el marcador final fou de 0-2 amb gols d'Ibagaza i Carlos. La temporada passada, el Mallorca es va saber aprofitar de la caiguda en picat de l'equip entrenat per Carlos Queiroz i vencé per 2-3 amb una actuació memorable del camerunès Samuel Etoo, autor de les dues primeres dianes.