L'«efecte Cúper» es queda a mig camí

En la seva arribada al Reial Mallorca, Cúper es va trobar amb un equip caòtic, desmoralitzat, apàtic i sense ordre ni idees en defensa o en atac. Benito Floro havia fracassat en l'intent d'implantar el seu 1-4-1-4-1, però sobretot ho havia fet a l'hora de crear una seguretat defensiva que els donàs una relativa tranquil·litat a l'hora d'encarar els partits.

Moyà, tot i encaixar tretze gols a la Lliga, fou durant les nou primeres jornades el millor jugador del Mallorca en una clara mostra de l'excés de mancances d'un equip que, a més de la falta d'efectivitat de cara a la porteria rival, s'autocondemnava successivament amb badades defensives sovint il·lògiques per un equip de Primera.

Amb aquest panorama, Cúper no dubtà a focalitzar tota la feina dels primers dies a ensenyar els futbolistes a moure's sense la pilota i el fruit del seu esforç no ha tardat a arribar. L'equip mallorquinista, tal com s'ha pogut comprovar en els partits contra el Sevilla i l'Atlètic, mostra un major ordre al damunt del camp, deixa molt poc espai entre línies i dificulta així al màxim la incursió dels davanters rivals, realitza molt bé les ajudes i es replega amb molta rapidesa quan perd la pilota al mig del camp.

Tot això ha convertit el Mallorca de Cúper en un conjunt molt segur i sòlid al darrere, però no ha ajudat a afavorir l'arribada de victòries. I és que l'equip encara ha de millorar molt en l'aspecte ofensiu, on la manca d'idees, unides a la poca velocitat a l'hora de sortir al contracop i l'absència d'un referent clar -com antany era Etoo-, s'han convertit en els botxins del conjunt de Cúper, que ha vist com els seus homes just han aconseguit marcar dos gols en dos partits, i ambdós de pilota aturada.