Començar patint, l'especialitat de la casa

La història més recent del Reial Mallorca diu que quan el club demostra seng ferda i manté l'entrenador, les coses funcionen millor que a base de destitucions. I és que deixant al marge les dues temporades que el sempre enyorat Héctor Cúper va ser el màxim responsable tècnic, els sis inicis posteriors han estat d'allò més poreocupants.

La temporada 2000-2001 el Mallorca s'instal·là entre les jornades segona i quarta a la coa de Primera. El club tingué paciència, i al final l'equip acabaria classificat per a la Lliga de Campions. Però també és cert que aquell mal començament tenia una explicació que després es va veure, i era l'absència per compromisos internacionals d'Albert Luque i de Samuel Etoo.

El 2001/2002 el Mallorca es va veure més a prop que mai des descens. De manera curiosa, aquella nefasta campanya coincidí amb la destitució de Bernd Krauss quan l'equip ocupava els llocs de descens. L'arribada de Sergio Kresic, destituït a manca de dues jornades per al final amb l'equip encara al pou, no millorà la situació. I el temps ha demostrat que aquelles «excuses» de l'alemany, dient que jugar la Champions i la Lliga alhora era molt díficil, han resultat certes. I, si no, que ho demanin al Celta de Vigo.

Alguns ja demanaven la destitució de Gregorio Manzano després caure (0-4) davant l'Atlètic de Madrid en la campanya 02/03. Era la tercera derrota consecutiva i el Mallorca tancava la taula. El club apostà per ell i els resultats foren una classificació digna a la Lliga i, per primera vegada, la consecució de la Copa del Rei.

L'any passat Aragonés substituí Jaime Pacheco després de la destitució del portugués. Només un final de Lliga excel·lent va salvar una temporada molt mediocre. Floro té de moment un marge de confiança. Ja veurem si l'aprofita.