El Calderón dóna l'últim adéu a Jesús Gil

Emperò, amb tot l'aplom del que s'és capaç amb els seus deu anys, Ignacio anà saludant un a un tots els membres de la família de Jesús Gil, tal com feren els capitans de tots els equips que integren les categories inferiors del conjunt matalasser.

Benjamins, alevins, cadets, juvenils, jugadors del B, i fins i tot els del primer equip, tots es quedaren per un instant drets davant el fèretre, en el qual tapats per una bandera blanc-i-vermella reposaven les restes de Jesús Gil.

Impressionats pels quatre guàrdies municipals vestits de gala procedents de Marbella que custodiaven el taüt, els futbolistes de totes les edats es movien inquiets, sense saber ni què fer ni que dir davant el dolor que reflectien els rostres de la dona i els fills del màxim accionista de l'Atlètic.

Igual que els milers de persones que no deixaren de passar per davant el fèretre des de l'obertura de la capella ardent a les deu del matí i fins a les quatre de l'horabaixa, en què les portes de la sala d'honor del Vicente Calderón es tancaren definitivament per a tots aquells que no figuraven entre les persones més properes.

Una marea humana formada per més de 20.000 persones, calmada i silenciosa, aguantà les llargues coes que envoltaven l'estadi blanc-i-vermell abans de poder donar l'últim adéu a un president que marcà, per a bé o per a malament, els designis dels darrers desset anys de l'històric club madrileny i que finà el passat divendres a conseqüència d'un infart cerebral. A la capella ardent també hi acudiren nombroses personalitats del món de l'esport i de la política.