El mateix guió per a dos anys diferents

Com enguany, els mallorquinistes eren dissetens, si bé llavors empataven a trenta punts amb Las Palmas, l'inquilí de la darrera plaça que condemnava al descens. Amb Kresic, la plantilla també firmà un inici de segona volta per oblidar sumant només deu punts de 27 de possibles -un més que enguany-, i encadenà cinc jornades sense guanyar -una menys que amb Aragonés.

Els calendaris eren igual de complicats. Si en les darreres deu jornades de la campanya passada s'havien d'enfrontar amb rivals directes i amb «gallets» com el Reial Madrid o el Deportivo, l'equip visita ara Mestalla per veure's les cares tot seguit amb el Múrcia i la Reial Societat. I, per afegitó, el darrer matx és a Balaídos.

Massa semblances, tractant-se de dues èpoques del Reial Mallorca diferents en extrem. Però ara com ara l'objectiu torna a ser el mateix: no pensar que començaren la temporada com a equip europeu i sumar punts per aconseguir un objectiu més humil com és la permanència.

Dues realitats molt semblants quant a l'estadística però subjectivament distintes. I és que, a diferència de fa dos anys, i sobretot després del gran partit que l'equip oferí diumenge enfront del Deportivo, amb Aragonés a la banqueta l'afició respira més tranquil·la i no té tan present com antany l'amenaça del descens. En tot cas és conscient que si es perd a Mestalla i el Celta i l'Espanyol guanyen, l'alarma tornarà a sonar.