Allau de lloances pel Reial Madrid

A les pàgines interiors, el diari madrileny i madridista titula Nadal blanc -el Madrid se'n va de vacacions com a líder de la Lliga- i dedicava tot elead a la passivitat mostrada per Ronaldo gairebé en tot el partit, ja que el brasiler tan sols es mostrà actiu en les jugades del gol i del penal.

«Aquesta facilitat per abstreure's resulta fascinant i és en gran mesura allò que el protegeix del món (...). No obstant ser important tal característica, i saludable, el que de ver el fa difeferent és la seva capacitat per tornar, per travessar el mirall just quan ens atabalen els dubtes (...) Ronaldo deixa de pensar i actua». Així escrivia Juanma Trueba la seva crònica, en la qual afirmà que «així va succeir ahir».

Menys irònic es mostrava el diari Marca, en el qual José Miguélez titulava la crònica amb La llei de Ronaldo i anava directe al gra recordant, ja en les primeres línies: «Arribà al partit en el minut 55. Hi arribà, és clar, per guanyar-lo. Així és Ronaldo, no havia fet res fins llavors (...) però quan decidí incorporar-se al joc ho va fer amb estrèpit, per canviar el sentit del duel».

El brasiler va ser de nou el protagonista clar de les cròniques del partit que el Mallorca i el Madrid disputaren a Son Moix. De fet, mentre que els locals ho intentaven tot i Samuel Etoo es cansava de córrer i de provar sort, els blancs es limitaven a esperar que la inspiració divina arribàs a les botes d'algun dels seus galàctics. I, gairebé sense suar, sentenciaren amb comodament un partit que en quasi en tot moment havia dominat el Mallorca de Luis Aragonés. Aquesta, l'eficàcia, és la diferència entre Etoo i Ronaldo.