Luis Pérez s'estrena com a professional

L'espanyol assoleix el seu primer triomf a la Vuelta, mentre que Joaquín Rodríguez n'és el nou líder

EfeAstúries.08/09/03 0:00

Luis Pérez (Cofidis) fou el vencedor de la segona etapa de la Vuelta 2003 i el també espanyol Joaquín Rodríguez (ONCE-Eroski) passa a ser el nou líder de la correguda, substituint el seu company Igor González de Galdeano. Luis Pérez, que firmà pel conjunt gal l'abril després de la desaparició del Coast, s'estrenà com a professional després de vuit anys a la màxima categoria i haver acaronat el triomf d'etapa a la Vuelta en tres ocasions en les quals fou segon. Els 148 quilòmetres entre les localitats asturianes de Gijón i Cangas de Onís varen ser recorreguts per Pérez en tres hores, 27 minuts i 32 segons, el mateix temps que el seu company de fugida el també espanyol Carlos Sastre.

El grup gran principal, amb Alejandro Valverde encapçalant-lo, arribava a 15 segons i Joaquín Rodríguez, cinquè a l'etapa, substitueix el seu company Igor González de Galdeano al capdavant de la classificació general, que no pateix canvis importants en els seus primers llocs. S'allunyen Àngel Luis Casero i Aitor González, vencedors en les dues darreres edicions i que necessitaren un minut i mig més que el guanyador per completar la jornada.

L'etapa va començar amb bastant tensió, tant per part dels organitzadors de la correguda com pel gran grup. En el cas dels primers, la tensió fou provocada per la fugida a Itàlia dels esprintadors Mario Cipollini i Ivan Quaranta. Ambdós són figures per les arribades massives, però per uns motius o per uns altres varen fer les maletes i se'n tornaren cap a la seva Itàlia natal. Cipollini fou el centre d'atenció als prolegòmens de la competició, ja que sense la seva presència els organitzadors no admetien el seu equip, el Domina Vacanze.

Cipollini digué abans de començar la ronda que no estava motivat, mentalitzat per acudir a la cursa, i que no hi tenia cap compromís, ja que el seu contracte amb el seu actual conjunt havia acabat el juny. Al final aconseguiren convèncer l'italià perquè fes el «paperot» però, tot i que l'inici de la correguda no fou dolent per a ell, optà per anar-se'n a casa en aconseguir amb la seva presència que els seus companys poguessin ser a la Vuelta.

En la qüestió esportiva, l'inici de la cursa fou molt ràpid i pràcticament des del sus de sortida els intents de fugida foren constants, fins que al quilòmetre sis se n'anaven Díaz Lobato (Paternina) i Karsteno Kroon (Rabobank) en una escapada que durà ben poc pel bon control de González de Galdeano (ONCE).

Aquesta fugida revifà el ritme de l'etapa i provocà nombrosos talls, entre els quals el que arribava al quilòmetre 26, quan quedaven davant el grup gran mitja dotzena de ciclistes. A les darreres rampes es produïren molts atacs que deixaren Carlos Sastre, Luis Pérez, Isidro Nozal i Michele Scarponi al capdavant. Els dos primers es jugaren el triomf a l'esprint després del perillós descens del Fito.