Ibagaza coneixerà avui l'abast de la lesió

Amb aquest panorama, i la necessitat de no perdre cap dels nou punts que resten per jugar si es vol tenir alguna opció, per llunyana que sigui, a arribar a Elx amb la classificació per la UEFA a la butxaca, no és estrany que l'alarma hagi sonat al vestidor mallorquinista.

Ni jugadors ni cos tècnic volen reconèixer que l'equip pateix «ibagazadependència», però tots ells reconeixen que quan «el Caño» està damunt del camp les coses semblen més fàcils i la porteria rival es veu més propera i accessible.

Ariel Ibagaza és sinònim de creativitat, de bon futbol, de facilitats de cara al gol. És la peça essencial d'una màquina ben engranada que comença a fallar si no compta amb ella. A l'argentí, ara internacional, li basta un ràpid cop d'ull per trobar el camí més fàcil de cara a la porteria contrària, així com per veure el seu company més ben desmarcat i posar-li la pilota als peus. La darrera mostra la trobam en la perfecta assistència que donà a Carlos Domínguez al Camp Nou des del seu mateix camp en una jugada en què només li bastaren tres tocs al Mallorca per marcar el gol de la victòria.

Biagini, amb una sobrecàrrega al múscul tibial anterior, i «Turu» Flores, amb una contractura a l'abductor llarg esquerre, també es recuperen i podrien reaparèixer ben aviat, mentre que a Fernando Niño encara li resten uns quinze dies de rehabilitació per tornar a jugar.