Un esporlerí conquereix un cim verge de l'Himàlaia de 6.044 metres

Gustau Catalan i els seus companys batejaren el puig com Dreigh Parvat

Joana NicolauPalma02/07/02 0:00

El passat mes de març una expedició irlandesa integrada per l'esporlerí Gustau Catalan Bernabé, Roger McMorrow, Michael McCann, Sara Spencer i el càmera de televisió Alan Manning conqueriren per primera vegada a la història el cim de l'Himàlaia hindú identificat als mapes com el Pk 6.044. El cim fou batejat pels muntanyencs com el Dreigh Parvat, unió de dues paraules, la primera irlandesa, que significa embruixament i la segona hindú, que vol dir muntanya. La seva aventura serà recollida com a part de l'exposició Imagine Belfast, organitzada amb motiu de la declaració de Belfast com a ciutat europea de la cultura el 2008.

Després d'aquesta aventura, Gustau Catalan, doctorat en Físiques per la Universitat de Belfast, està entregat a una nova aventura: la volta al món. En el decurs d'una entrevista, l'esporlerí contà la seva experiència en la conquesta del Dreigh Parvat. Segons explicà, «feia un any que teníem els ulls fixats en aquesta muntanya, ens fascinava, ens tenia embruixats», per això decidiren posar-li aquesta nova denominació.

L'ascens a la muntanya resultà «particularment difícil». Varen tardar dotze hores per arribar al cim des del campament base situat a 5.200 metres i catorze hores més per descendir. «Escalàrem una llarga cresta al costat oest de la muntanya, i llavors el cim es trobava a 200 metres, sobre un talús nevat. En haver-lo superat, va començar a formar-se boira i els trons començaren a retronar al nostre entorn, cosa que no resultava gaire agradable», explicà. «El lloc era inhòspit i, a més, tan sols quedaven tres hores de llum. Amb prou nerviosisme vàrem descobrir que la ruta prevista inicialment resultava impracticable, raó per la qual haguérem d'improvisar una segona ruta de descens».

La ruta seleccionada finalment fou «una canal on, juntament amb el perill d'allaus, vàrem haver d'afrontar unes temperatures que congelaven l'aigua a l'instant, i feien que les cordes tornassin rígides i s'aferrassin a les roques. A més, el progrés fou molt lent, havíem perdut dues cordes i en enllumenàvem amb frontals». Malgrat tot, després de 14 hores de descens, arribaren al campament base. Partiren a les quatre de la matinada i tornaren a les sis del matí del dia següent. Diferents mitjans de comunicació de Belfast s'han fet ressò d'aquesta expedició i de la gesta aconseguida.