La ciutat de Madrid rep la «novena»

En la seva arribada a casa, els madridistes foren rebuts per nombrosos periodistes que esperaven la foto de la «novena», ja a Madrid. El pilot de l'avió d'Iberia que els duia de tornada va ser el primer que va felicitar els jugadors blancs quan, minuts abans de baixar els futbolistes, mostrà la bandera del Reial Madrid per una de les finestretes de la seva cabina. Tot d'una, l'expedició madridista partí cap al centre de la capital, on els esperava, en els punts clàssics d'aquestes celebracions, l'afició madridista. Quatre mil seguidors blancs reberen com herois la plantilla, quan aquesta, des de la llotja principal de la Presidència del Govern regional, a la porta del Sol, els va oferir el títol en presència d'Alberto Ruiz-Gallardón.

L'aturada següent fou l'Ajuntament, on destacaren, en la ronda de discursos, les paraules del president Florentino Pérez al batle José María Àlvarez del Manzano agraint-li el suport per posar fi al dete del club. No faltà la visita a la catedral de l'Almudena per oferir el títol a la patrona de la ciutat. L'autobús amb els campions va continuar pels carrers de Madrid i acabà, després de nombroses aturades, en un estadi Santiago Bernabéu que va quedar petit i on es desfermà l'eufòria quan aparegueren damunt la gespa els herois de Glasgow.

Vuit estrelles blanques i una enmig de més grossa decoraven el terreny de joc. Els càntics se succeïren durant tota la vetlada. Els més escoltats foren: «Illa, illa, illa, Juanito Maravilla», «Íker Casillas», «Polaco el que no bote» i «Gaspart, la copa no se toca» i els típics «Campeones, campeones» i «Ala Madriz, Ala Madriz!». Sens dubte, la tensió i la por de quedar en blanc l'any del centenari va fer que l'alegria fos encara més grosa després de derrotar el Bayer Leverkusen. També hi hagué successos més desagradables, que val més oblidar com més aviat millor.