Albert Luque, la «bomba» de Camacho

No obstant això, la gran revelació de la nòmina ha estat Luque, un davanter esquerrà, golejador, amb classe i amb pegada en atac, que no havia tingut encara l'opció de fer el boy a l'equip absolut, encara que ja fou internacional en les categories inferiors fins a la sub 21 i va ser subcampió olímpic a Sydney 2000. L'ariet mallorquinista, que fins i tot se n'hagué d'anar un any cedit al Màlaga, ha patit enguany amb el seu equip, amb el qual no ha aconseguit la salvació fins a la darrera jornada. Amb 24 anys, la seva progressió és clara i fa temps que és a l'agenda d'alguns dels «grans».

Luque, al lloc del qual optava també Raúl Tamudo, ha completat la línia atacant, en la qual figuren Raúl González, l'encarregat d'estirar el carro i gran estrella de la selecció; Diego Tristán, màxim artiller de la Lliga 2001-02, i Fernando Morientes, un golejador que no aconsegueix decantar-se de l'etiqueta de qüestionat. Per a la defensa s'han confirmat totes les previsions amb els fixos Fernando Hierro i el també mallorquinista Miquel Àngel Nadal "els més veterans de l'equip", Curro Torres, Carles Puyol i Juanfran García, i ha sorgit la sorpresa de Romero. El de Jerez, que no jugava des del 24 de març de l'any passat, quan Espanya va golejar Liechtenstein per 5-0 a Alacant, ha fet una temporada molt regular al Deportivo, en el qual, al marge d'actuar en el seu lloc, el lateral esquerre ha estat un puntal al centre de la defensa.

Sense cap dubte, aquesta doble opció és un avantatge per a l'andalús segons José Antonio Camacho, que el pot fer jugar en les dues posicions, com passa també per exemple, a Puyol "lateral dret, esquerre i central i que, fins i tot, té la possibilitat d'endarrerir a l'eix defensiu, si hi ha cap problema, el mateix Iván Helguera. Jugadors com Míchel Salgado o César Martín, i fins i tot Abelardo Fernández, que podien tenir aspiracions, han vist esvair-se la seva presència mundialista a pesar de fer una bona campanya. De l'apartat de migcampistes han quedat fora jugadors com Josep Guardiola, per lesió, i els esquerrans Pedro Munitis i Vicente Rodríguez, i és que la irrupció en els darrers amistosos de Francisco Javier de Pedro (Reial Societat) li ha permès guanyar-se la confiança del seleccionador.

En canvi, torna un «clàssic» de la selecció com Luis Enrique, que no anava a una convocatòria des del 5 de setembre del 2002, quan va jugar a Vaduz enfront de Liechtenstein, el dia en què Espanya va tancar la fase de classificació. Problemes físics i lesions havien impedit a l'asturià entrar a les llistes següents, però la seva recuperació, el seu bon final de temporada en el Barcelona, la seva experiència i la seva capacitat de treball li permetran disputar la seva tercera fase final d'un Mundial. Així mateix, davant de l'absència de Guardiola, acudirà el jove Xavi Hernández, un altre subcampió olímpic, un clàssic «cervell» de la medul·lar, que aporta claredat d'idees i ordre.

Amb ells viatjaran dos dels homes clau en el títol de Lliga del València, David Albelda, també plata a Sydney, i Rubén Baraja; els deportivistes Sergio González i Juan Carlos Valerón, importants en la gran campanya del conjunt gallec; Gaizka Mendieta, clau segons Camacho malgrat el seu any fluix a la Lazio; Iván Helguera, un altre dels «comodins», ja que pot fer de defensa; i el jove bètic Joaquín Sánchez, una de les grans revelacions de la campanya i considerat el «Figo espanyol».