De la il·lusió al desastre en 114 dies

Les derrotes i el mal joc han condemnat Krauss

Joan SansPalma18/10/01 0:00

Bernd Krauss arribà a Palma amb un somriure d'orella a orella. L'alemany era el flamant nou entrenador del Mallorca. El president, Mateu Alemany, deixà en les seves mans un equip guanyador, un bloc que havia fet la millor temporada de la història del club vermellenc. Transcorria el 27 de juny i era el dia en què l'aficionat mallorquinista «havia de conèixer» el tècnic que duria el seu equip a l'elit. El discurs de Krauss en la seva presentació va ser clar: «Tenc un únic concepte de joc i l'aplicaré al Mallorca», digué. L'equip es posà a fer feina el 18 de juliol. Va ser el dia en què Krauss i el preparador físic, Georg Desshen, conegueren personalment la plantilla. El segon entrenador, Damià Amer, féu d'amfitrió i el Mallorca 2001-2002 ja estava en marxa. El gruix començà a preparar la primera fita de la temporada: la ronda prèvia de la Lliga de Campions davant el Hajduk Split croat.

El club havia fet un esforç extraordinari per aconseguir els serveis d'un dels jugadors més destacats de la campanya anterior: Samuel Etoo, el qual, juntament amb Vicente, Fatih, Paunovic i els canterans, constituïren les cares noves del Mallorca. Bona part de la preparació discorregué a Kössen i l'equip no oferí una mala imatge. En el partit més important que disputà, perdé amb l'Arsenal per 0-2, però va fer una bona impressió. La prova de foc, la ronda prèvia de la Lliga de Campions, de nefast record per al mallorquinisme, va ser superada amb moltes dificultats el 21 d'agost. Luque, de cap i a la pròrroga, dugué l'equip a la màxima competició europea. S'havia patit massa davant un equip inferior, però l'objectiu s'havia acomplert.

La Lliga començà a Son Moix el 26 d'agost. L'única tara de l'equip era la falta d'esquerrans i el club sortí del pas amb el fitxatge d'un lateral: Cristian Díaz. L'argentí arribà del calcio i el seu rol en l'equip estava per descobrir. La Lliga no podia començar pitjor. Un extècnic, Fernando Vázquez, s'endugué els tres punts amb Las Palmas i l'equip oferia una imatge patètica. Una victòria a Bilbao (0-1) va ser un miratge en una trajectòria pèssima fins el dia d'avui "dos empats i quatre derrotes. Aquesta mala temporada a la Lliga començà a posar l'aficionat contra Krauss i el seu irregular sistema.

Les crítiques s'anaren incrementant al mateix ritme amb què arribaven les derrotes. La medicina que mantenia l'alemany viu era la Lliga de Campions. Un il·lusionant primer partit davant l'Arsenal (1-0) donà els tres primers punts del Mallorca en la competició, però alhora feria de mort l'equip. I és que Ibagaza caigué lesionat al final de la primera part i deixà el Mallorca sense imaginació ni fantasia. Dos mals partits consecutius en què se sumaren tres punts (a Alemanya) aferraren Krauss a la banqueta... però la situació era precària. La bolla s'havia fet grossa i esclafà Krauss 113 dies després de la seva presentació. El Mallorca fou humiliat a casa (0-4) davant tot Europa.