Joan Llaneras: «Podria haver guanyat l'or si no m'hagués arriscat, però...»

"Quina és la valoració que feis d'aquests campionats després de l'or i la plata aconseguits l'any passat a Manchester?
"Bona. Una medalla de plata és una medalla de plata. Personalment n'estic content, sobretot pel resultat aconseguit amb Isaac (Gálvez). En puntuació no ho vaig poder fer millor. Els rivals em vigilaren molt i no va poder ser.

"Després de la cursa diguéreu que els francesos s'havien aprofitat de la vostra feina...
"I així va ser. Jo sabia que si haguéssim corregut d'una altra manera podríem haver guanyat, però és la nostra manera. Ens arriscàrem amb totes les conseqüències que aquesta manera d'enfocar la cursa implica. No poguérem aconseguir l'or, però quedàrem segons. Fins ara aquesta manera de córrer m'ha donat moltes alegries i no veig per què l'he de canviar.

"Què va passar pel vostre cap en caure? 
"Primer, si m'havia fet mal. I després si la bicicleta estava bé. Com que era així... continuem.
"No en teniu seqüeles? 
"Sí, tenc uns dolors al quàdriceps que em molesten. Farem unes proves i després ja veurem què és.

"I ara? 
"Ara ja he de preparar la temporada. Participaré en un parell de critèriums i, després, per novembre, anirem a Europa per córrer els 6 dies.

"Un tàndem mallorquí (amb Alzamora) hauria estat sensacional. Per què triàreu Isaac Gálvez en lloc d'Alzamora?
"Tant Isaac com Miquel arribaren en un gran moment a Anvers, però triàrem Isaac perquè és el més ràpid dels tres i en una situació compromesa et pot salvar el coll, tal com va fer en un esprint amb els argentins. Alzamora té classe però Gálvez és, per dir-ho d'alguna manera, un bon complement.