L'espanyol Pablo Lastras toca la glòria

L'etapa fou un tràmit per als que lluiten per la general i de protagonisme per als aventurers, especialment per als representants dels equips espanyols, ja que tornaren a estar a totes les escapades. Pels primers de la general fou un tràmit més. En cap moment no patiren cap gran esglai. Es limitaren a seguir el ritme que els imposaren altres i l'equip del líer italià Dario Frigo controlà sense majors problemes. La fuga bona naixia cap el quilòmetre 82 quan partiren deu corredors, cap d'ells perillós per a la classificació general i entre els quals hi havia els espanyols Pablo Lastras, Alexis Rodríguez i Joaquín López.

Entre tots obriren un forat de fins a vuit minuts, a falta de setanta-cinc quilòmetres de la línia d'arribada. El grup continuava dormit i ningú no intentà posar ritme de caça. Els Cipollini, Quaranta, Leoni, Hondo i Blijlevens, entre altres, no estaven per la feina. Acusaven l'esforç realitzat en el segon port, catalogat de segona, malgrat ser molt més dur que el primer. No ho passaren bé i el grup d'escapats aconseguia mantenir la diferència gràcies a aquest conformisme.

A falta de cinc quilòmetres, Pablo Lastras aconseguia deixar de roda els seus companys d'escapada i per alguns moment acaparà el protagonisme. Es presentà sota la pancarta dels darrers mil metres amb mitja dotzena de segona. Una renda que resultà suficient, ja que els seus rivals, Giovanni Lombardi i Giuseppe de Grande només es barallaren entre ells oblidant-se de l'espanyol. Així, una etapa de transició serví perquè Lastras aconseguís la victòria més important de la seva carrera esportiva i la primera dels espanyols a la present edició del Giro.