Hondo guanya Mateos en el darrer alè

El darrer d'aquests corredors patí una caiguda poc després i acabà essent agafat pel pelotó. Els fugats anaren incrementat el seu avantatge a poc a poc davant un gran grup que circulava amb molta tranquil·litat i que pareixia no despertar de l'ensurt de diumenge quan Pantani i l'equip ONCE-Eroski plantejaren batalla i les caigudes se succeïren en un asfalt molt relliscós per la pluja que acabaren provocant l'abandó d'un dels grans favorits al triomf final, l'italià Francesco Casagrande. El grupet de quatre escapats arribà a tenir una renda de 6'42 minuts, moment en el qual el pelotó incrementà la marxa.

A falta de 48 quilòmetres per a la línia d'arribada l'aventatge disminuí de forma vertiginosa per l'elevada velocitat que imprimí el pelotó. El treball dels equips dels principals esprintadors, amb el Saeco i l'Alexia al capdavant, donava els seus fruits i tot apuntava cap a una arribada en grup al final de l'etapa. La fusió dels dos grups es produí a 25 quilòmetres de la meta. En aquell moment començaren les petites hostilitats per part d'algun ciclista per intentar aconseguir una arribada en solitari, però tots els moviments varen ser molt controlats pels equips dels grans arribadors.

Els darrers metres semblava que tendrien caràcter espanyol i així per la pancarta del quilòmetre final García Quesada, del Kelme, i ja en els darrers instants Rafa Mateos intentava donar la sorpresa amb un nou bot del pelotó. Encara que la primera victòria espanyola a punt va estar d'ensumar-se, l'alemany Hondo en el darrer cop de ronyó, creuà la línia en primer lloc. Hondo va fer valer la seva experiència i major força en els darrers metres per deixar Mateos amb la mel als llavis. El guanyador invertí tres hores, 39 minuts i 35 segons en recórrer els 163 quilòmetres de què constava l'etapa. Els preliminars de l'etapa havien estat tensos per les caigudes de diumenge amb recriminacions i cares llargues per part dels favorits.