Kuerten silencia Andre Agassi i es corona número 1 del món

El brasiler guanyà el Màsters amb un contundent 6-4, 6-4 i 6-4

TW
0

Llatinoamèrica ja té un convincent número 1 del món en tennis, amb la victòria del brasiler Gustavo Kuerten en la final del Màsters de Lisboa davant el nord-americà Andre Agassi, triomf amb el qual es coronà rei d'aquest esport al final de la temporada.

El campió de Roland Garros s'imposà en el Pavelló Atlàntic de Lisboa a Agassi, vencedor del Màsters el 1990, per 6-4, 6-4 i 6-4 en dues hores i sis minuts. Fou una lluita desigual en què el brasiler jugà amb la mateixa soltesa que contra Pete Sampras en semifinals, i amb la mateixa eficàcia.

Kuerten conquerí el seu primer títol en pista coberta i ja ningú no podrà retreure-li que només sap jugar en terra batuda, el cinquè de la temporada i el desè de la seva carrera, i de pas un txec per 1'4 milions de dòlars. Però allò més important per a ell fou celebrar aquesta victòria amb el trofeu de vidre als braços i la bandera del Brasil a l'esquena.

Després de 69 torneigs disputats durant l'any i 3.011 partits, fou el darrer de la temporada el que va servir per coronar l'autèntic número 1, i no serà aquest el rus Marat Safin, guanyador de set títols, entre ells l'US Open, que en arribar a Lisboa tenia tots els avantatges per rebre aquest guardó final.

Va ser un èxit compartit en família. La seva padrina Olga; la seva mare, Alice, i el seu germà Rafael varen viure amb entusiasme el triomf de Kuerten des de les grades, al costat de l'entrenador, Larri Passos. La seva victòria estigué basada en la contundència i l'eficàcia del seu servei (no el va perdre en tot el matx i aconseguí 19 aces); en la bellesa del seu revés, amb el qual va obrir angles increïbles i va agafar a contrapeu el jugador de Las Vegas en nombroses ocasions; i en la seguretat de la seva restada (un trencament a cada mànega), que va acabar avorrint el nord-americà.

La final d'ahir horabaixa mostrà una gran superioritat de Guga, que va saber treure amb contundència en els moments decisius, arriscar quan era necessari i fer córrer el seu rival per pujar a la xarxa en comptades ocasions però en punts segurs. El de Las Vegas havia vençut en cinc de les vuit ocasions en què s'havien enfrontat, però mai no havien creuat les seves armes en una final.