El Mallorca funciona millor amb el 4-4-2

Davant el Vila-real es tornà a demostrar que els bons resultats s'obtenen amb dos davanters

El Mallorca va mostrar la seva millor cara amb dos davanters sobre la gespa.

Manel FerreraPalma27/11/00 0:00

Un pic el curs futbolístic ja ha esgranant el seu primer quart, una conclusió es pot extreure dels dotze partits que ha disputat el Reial Mallorca de Luis Aragonés: amb dos davanters juga millor i aconsegueix millors resultats. El tècnic mallorquinista, des que arribà a la nostra illa, ha oscil·lat entre dos sistemes: el 4-2-3-1 i el 4-4-2. El primer dels dos dibuixos l'utilitzà primordialment als primers compromisos de la temporada, un període marcat pel joc tremendament irregular i per uns resultats casats amb la regularitat, però, lamentablement, associats amb la derrota.

En aquest gris inici, Aragonés s'escudà en l'absència de dos homes importantíssims en el seu ideari, ambdós davanters, Albert Luque i Samuel Etoo, ambdós participant als Jocs Olímpics de Sydney. Va ser tornar aquests dos futbolistes, i Luis els situà sobre la gespa tot d'una, adoptant un 4-4-2 que s'ha consolidat i ha reportat al conjunt vermellenc una ratxa extraordinària de resultats, que l'ha transportat de la coa a la part noble de la classificació. El joc fluid i la rapidesa i habilitat dels dos homes atacants anteriorment esmentats va ser un dels punts més importants de l'ascens mallorquinista. De fet, Luque du tres gols, mentre que Etoo, més fluix de cara a porteria que l'any passat, en porta un, si bé gairebé sempre representa una font constant de creació d'ocasió de gols.

Però dissabte, Luis Aragonés tornà a modificar l'esquema que tants bons resultats li havia donat. El Sabio de Hortaleza estimà que Stankovic ja estava a punt per agafar la titularitat, i no podia treure fora de l'onze Finidi, en qui confia cegament, ni Ibagaza, que està fent un sensacional inici de temporada. Per tant, el sacrificat havia de ser Samuel Etoo, i la greu falta d'indisciplina que cometé el jove jugador camerunès li facilità encara més la decisió. Però, en comptes de treure un altre davanter, Luis situà només Albert Luque en punta, i col·locà darrere d'ell tres mitges puntes. I el resultat, igual que a principi de temporada, fou calamitós. El Vila-real s'avançà en el marcador, i només la seva falta de punteria evità la sentència del partit.