Ballester i León, a les portes del diploma

Mari Carmen, que arribà a aquests Jocs amb l'objectiu d'aconseguir aquest diploma, descartats els llocs de medalla, reservats a tres autèntiques estrelles, com són Sensini, Lux i Kendall, complí perfectament amb el seu objectiu en completar uns Jocs molt regulars, sense grans errades i sempre en els llocs que la podien conduir allà on ella volia.

No es pot dir el mateix de Fernando León i José Luis Ballester a Tornado. Viatjaren a Sydney amb l'objectiu de revalidar l'or obtingut a Atlanta i se'n van amb un novè lloc que sembla molt poc. La tripulació espanyola, una vegada que descartà arribar a les medalles pels mals resultats de les primeres jornades, centrà la seva atenció en els llocs de diploma en un intent de posar una mica de dolç a l'amarga decepció de no ocupar els llocs més capdavanters.

Malgrat que els resultats no acabaren d'acompanyar, León i Ballester arribaren a la darrera prova amb clares opcions d'aconseguir-ho i, a més, amb unes condicions de vent òptimes per a ells. Obtingueren el segon lloc a la regata, però no serví, ja que els representants de Puerto Rico aconseguiren la cinquena plaça i els llevaren el diploma.

A qui tampoc no li han sortit les coses com esperava, malgrat obtenir la medalla de plata, ha estat a l'argentí Carlos Espínola. El seu clar objectiu era l'or olímpic i per això s'havia preparat intensament en els darrers quatre anys, després d'acaronar el màxim guardó a Atlanta, la seva primera decepció.

Espínola arribà a la darrera jornada de regates de la classe amb clares possibilitats d'aconseguir l'or, però l'onzena posició a la primera regata de la jornada deixà les seves opcions molt minvades, mentre que el seu màxim rival, l'austríac Sieber, les augmentava. La segona prova ho confirmà i, malgrat que fou tercer, cedí l'or a Sieber.