El Mallorca de Vázquez dilapida el seu crèdit

El Reial Mallorca de Fernando Vázquez dilapida partit rere partit el crèdit acumulat i es troba ja ben a prop del descobert. Ahir, el Racing aprofità la paràlisi d'idees mallorquinista per endur-se els tres punts (1-2) de Son Moix en un horrorós partit dels vermellencs. En tot cas, l'equip continua en una zona còmoda a la classificació, malgrat que la distància respecte del furgó de coa és cada dia més esquàlida.

Un triomf hauria confirmat el Reial Mallorca com un dels grans candidats a un dels llocs que donen opció a disputar la UEFA la temporada pròxima, però... La derrota no descarta, encara, el conjunt de Vázquez de la lluita europea, a pesar que l'acosta perillosament a la zona més calenta de la classificació. Vázquez hauria de poder estar ben tranquil, malgrat que ja se sap que en el món del futbol la corda sempre es trenca pel costat més feble "l'entrenador".

Ahir, un dels millors equips al seu terreny de joc "el Reial Mallorca" s'enfrontava a un dels més potents conjunts lluny del seu camp "el Racing". El conjunt de Gustavo Benítez, a més a més, arribava a Mallorca ferit, després d'una intensa setmana marcada per la polèmica entreCeballos-Prados García i la sanció al porter de dotze partits, rebaixada després a vuit. A més, el conjunt cantàbric tampoc no podia disposar de Chema i Espina, tot i que la plantilla assegurà reiteradament que volia dedicar el triomf al porter.

Fernando Vázquez, de sortida, no pogué alinear Carlos "que no es recuperà de les molèsties que pateix" i oferí la titularitat a Samuel Eto'o. I començà el matx sense un clar dominador, malgrat que fou el Racing qui gaudí de les primeres ocasions. Un bon xut de Mellberg, una acció de la defensa racinguista que resol Arzeno, un gran llançament de Paco Soler que Lemmens rebutjà a córner i un gran cop de cap de Vivar Dorado que Leo Franco encerta a desviar serviren per animar el primer quart d'hora. El partit era obert i qualsevol equip podia marcar. Els cantàbrics estaven millor col·locats sobre el terreny de joc i deixaven a la vista les debilitats mallorquinistes. Diego Tristán, com sempre, deixava veure amb comptagotes tota la seva habilitat, Samuel Eto'o lluitava sense aturar, però...