Virenque fou el més intel·ligent

Virenque, que arribà al Giro envoltat per la polèmica a causa de la seva confessió a París pocs dies abans de la competició que arribà a consumir sustàncies dopants, s'endugué l'etapa després de resoldre favorablement un duel final amb Santi Blanco, qui atacà massa aviat i fou superat pel francès a uns cent metres de la pancarta. L'etapa, entretinguda i moguda, tenia al·licients, però no alterà la part alta de la classificació, que continua amb Jalabert i Pantani en el primer i el segon lloc respectivament.

A la pujada al port de la Malanotte (1a categoria), el més dur de la jornada, es gestà la revolució de l'etapa. El colombià «Chepe» González encapçalà la cursa en el cim. Després d'ell ho feren Santi Blanco i Roberto Heras i un poc més tard Richard Virenque.

A la baixada, Heras donà amb els seus ossos al terra i el colombià l'ajudà a continuar en la cursa, la qual cosa fou aprofitada per Virenque per quedar-se tot sol juntament amb el corredor de Vitalicio, Santi Blanco, en la recerca del triomf a la localitat costera de Rapallo. Tots dos enfilaren els quilòmetres finals amb avantatge suficient sobre un primer grup en el qual anaven els més importants i en els darrers mil metres Virenque fou molt més hàbil que l'espanyol.