algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
29°

L'ofici de la llatra

231685

La Llatra era un ofici que va ajudar a sobreviure a molta gent de la Comarca de Llevant. Tota la família es dedicava a fer llatra, que la treien del garballó.

Què és el garballó?

Nom científic (Chamaerops humilis).

És una palmera petita, les fulles tenen forma de ventall i per fer la llatra s'utilitzen les fulles de l'ull que s'anomenen «paumes».

Les palmes s’arrabassen amb estenalles el mes de juny i juliol perquè és quan s’assequen més. S’assequen durant 21 dies i se giren les palmes cada 3 dies. Una vegada seques s'ensofra dins un ensofrador, que és un forn on s’hi posa el sofre encès i les palmes es tornen més blanques i més flexibles.

Com se prepara la llatra

1. S’embrina la palma (se separen les fulles).

2. Se fan els brins (se tallen les fulles de la mateixa amplada).

3. Se fa la trunyella.

4. Se cus la trunyella.

Abans no hi havia plàstic i tot es feia amb llatra. Els articles de llatra s’utilitzaven per transportar aliments, per anar a comprar, etc.

Per cert! Com a anècdota, segons els diferents pobles de Mallorca la paraula «llatra» és coneguda com «llata». Per exemple, a Artà es diu «llatra» i a Capdepera es diu «llata».

Una dona valenta que es dedica a la llatra

Nom: Margalida Flaquer Mestre.

Malnom: Vella.

Data de naixement: 26 de gener de 1939.

Poble: Capdepera

Na Margalida és una dona molt valenta que s’ha dedicat a la llatra tota la seva vida.

El seu home, que li deien Miquel, i na Margalida eren l’única parella de Capdepera que es dedicà a la llatra. En Miquel va ser traginer, els traginers anaven a les cases a cercar l'artesania elaborada amb llatra, com per exemple: senalles, carteres, etc. i després ho deixaven a un magatzem. Els noms dels magatzems eren: «Palmito», La Palma, N’Eloi i En Sopa.

El primer que va començar a fer na Margalida amb 4 anys varen ser ventadors, amb 12 o 13 feia cunetes per les pepes. Sempre abans d’anar a jugar havien de fer un metre i mig de llatra, sinó ho feien no podien anar a jugar.

Quan na Margalida tenia 16 anys va començar a brodar llatra, cosia amb fils de ràfia de colors damunt la llatra i feia dibuixos. Cada any havien de fer brodats diferents. Una cosa que feia molt na Margalida eren les vetllaries, amb elles, 7 o 8 famílies anaven a una casa i cantaven cançons mallorquines fent molta llatra.

Els sogres de na Margalida feien 300 graneres de llatra amb un dia i les duien a Can Garanya, una tenda de Manacor.

Júlia Piris Andreu / Maria Ferragut Gelabert / Ivan Valerio Orta

CEIP Sa Torre

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.