Es va despertar amb un tendre somni, era un dels seus millors records de la seva infantesa i de la malaurada vida que havia tingut després. Aquest somni la va transportar fins a aquells dies que la vaca Joana, sí, n'Eugènia posava noms a tots els animals de la possessió de la qual els seus pares n'eren els encarregats, un es cuidava del camp i els animals i l'altra de la cuina i la casa dels senyors.

Quan n'Eugènia tenia uns quatre o cinc anys va poder presenciar el naixement de Joanot, el vedell de la vaca Joana, i no es va poder resistir de xuclar-li una mamella així com ho feia Joanot, i n'estava tan plena de llet que li relliscava barbeta avall.

Anys després, els bons records es varen capgirar en dolents. A l'edat d'onze anys, el seu pare, amb qui n'Eugènia estava molt aferrada per la seva passió pels animals, va caure arreglant la teulada, després d'una violenta tempesta, que va desprendre diverses teules de la casa principal, amb tanta mala sort que es va trencar el clatell i va morir a l'acte. Els propietaris varen continuar amb la mare de n'Eugènia per les tasques del llar, però es varen veure obligats a contractar a un home per fer les feines agrícoles, que va a passar a viure amb n'Eugènia i la seva mare, a la petita edificació destinada als missatges, era un home rude i tosc.

Mesos després, quan n'Eugènia va fer el canvi de nina a adolescent i el seu cos va adquirir les corbes d'una jove atractiva, aquell bergant va passar de posar els ulls damunt ella a posar-hi les mans. Malgrat el fàstic que li feia a n'Eugènia, la por del què podia fer-li a ella o a la seva mare si d'això en deia res, la superava, i es va quedar callada, fins i tot quan ell no satisfet amb els tocaments, va començar a abusar d'ella sexualment. La predisposició de n'Eugènia per passar tot el temps possible amb els animals va canviar per no voler separar-se de la mare, però sovint el malànima se les enginyava perquè ella l'hagués d'ajudar i quedar-se tot sol amb la joveneta per apaivagar els seus desitjos més primitius.

Aquesta situació es va prolongar fins que n'Eugènia va complir els 18 anys i es va poder casar amb un jove del poble que feia feina al bar restaurant dels seus pares, on ella havia començat a treballar feia un parell d'anys, després de convèncer a la seva mare, encara que aquesta desconeixia el canvi que s'havia produït en la seva filla els darrers anys, però els relacionava amb l'enyorança pel pare i l'entrada a l'adolescència, sense imaginar-se que tot, la feina i casar-se, era per fugir del malson que li llevava les ganes de viure.

N'Eugènia va poder tancar aquells anys terribles d'abusos sexuals i patiments en deixar la casa on, fins el moment, havia viscut el millor però també el pitjor de la seva curta vida. Els següents anys varen ser tranquils. El seu home era una bona persona, l'estimava més que no ella a ell. La pèrdua del pare, l'aparició d'aquell miserable a la seva vida i veure's sotmesa a la seva voluntat i amenaces li havien esquerdat el cor, la seva ànima i la seva persona, s'havia convertit en una persona distinta a la que havia estat de nina, i li resultava molt difícil lliurar-se al seu marit en tots els sentits, sentia certa estima per ell, però sobretot era com agraïment per haver pogut sortir d'aquell infern.

Aviat varen tenir un nin i després una nina, i ella es va consagrar a la cura dels fills. En Biel, que sense estar assabentat dels abusos que la seva dona havia patit a la seva adolescència, va ser molt comprensiu amb ella els primers anys, suposava que n'Eugènia era tan innocent que li costava molt obrir-se a les relacions íntimes pròpies d'una parella i després va comprendre que ella es bolqués amb els seus fills. Però quan tots dos varen començar a anar a l'escola, li va estranyar que la seva dona li posés tantes excuses a l'hora de fer l'amor. Com la situació es va prolongar durant anys i, pràcticament, les relacions íntimes d'esporàdiques varen passar a inexistents, en Biel, va trobar consol i plaer entre els braços de la cuinera que feia un temps havia començat a fer feina al restaurant, que ja gestionava ell.

Després d'uns anys, la cuinera es va quedar embarassada i com que els seus fills ja havien deixat l'infantesa i, fins i tot, l'adolescència, en Biel va prendre la decisió de demanar-li el divorci a n'Eugènia per poder-se casar i formar una nova família amb la seva estimada. N'Eugènia es va enfonsar psicològicament, a més del divorci, els seus fills, poc temps després, també varen deixar el niu, el fill per anar-se'n a viure amb la seva parella, i la filla per estudiar periodisme a Barcelona. El món li va caure damunt, i ella va patir tal depressió que li va tornar a llevar les ganes de viure. Veure's tota sola, sentir-se una fracassada i una inútil, i no tenir cap motiu per aixecar-se cada dia... Un vespre es va prendre una vintena de pastilles de Lorazepam, que prenia per a l'insomni crònic que patia, amb l'idea de que no tornaria a obrir mai pus els ulls... havia deixat escrita una carta per als seus fills de comiat.

Però després de gairebé trenta hores després de prendre's els somnifers, es va despertar amb els regalims, en principi ella va pensar que provenien de la mamella de la vaca Joana, però en ser conscient de la realitat, va adonar-se que eren restes dels vòmits de les pastilles que s'havia pres, encara que llavors no sabia que havia transcorregut tot un dia des que havia pres els Lorazepam. Despertar-se amb aquest entranyable somni la va fer reflexionar que la vida li estava oferint una tercera oportunitat per ser feliç i que no podia renunciar a intentar-ho. Va comprendre que treure's la vida era de covards i que encara no havia arribat l'hora de reunir-se amb el seu enyorat pare.

N'Eugènia va prendre la decisió de viure la seva vida i de recuperar l'alegria i les il·lusions que tenia de nina, se'n va anar uns mesos a Escòcia per retrobar-se amb si mateixa i per enfortir-se. De tornada a Mallorca, es va traslladar a la ciutat, va trobar una feina de cambrera a mitja jornada i es va apuntar al curs d'accés a la universitat, dels que ofereix l'Ajuntament de Palma. Volia anar-se'n també a Barcelona, pel seu compte, a estudiar veterinària per fer feina, en un futur, d'aquesta professió. Ja havia fet quaranta-dos anys, però se sentia capaç d'assolir tot el que es proposés i, sí, n'Eugènia havia recuperat la inquietud i la passió pels animals que havia tingut a la seva infantesa. I el més important, havia trobat pau amb ella mateixa i amb la seva vida.