cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

La melodia del cor

Maria del Mar havia descobert la botiga Xocolat no fa gaire, per a ella constituïa tot un univers a explorar. Cada vegada que tenia ocasió d'anar-hi, es deixava submergir en aquell món de CDs i LPs de tots els estils. Només entrar per les seves portes automàtiques es trobava amb el panell de les novetats, que mirava amb deteniment i, a l'altre costat, el mostrador. Havia coincidit un parell de vegades amb en David, la reconfortava poder comptar amb una persona tan agradable i atenta com ho era ell, i a qui demanar-li si necessitava ajuda o assessorament amb tots aquells prestatges ben assortits de vinils i CDs, a més d'alguns llibres, varies camisetes, diversos articles musicals i els equips de so d'alta fidelitat, tocadiscos, reproductors de CD, altaveus...

Maria del Mar, era d'una família que havia vingut d'una província de Castella-la Manxa, vivia amb els seus pares, tenia dos germans més grans que ella, amb el del mig hi havia gairebé setze anys de diferència, i devuit amb el major. El seu naixement havia estat tota una sorpresa per als seus pares, que feia molts anys que no comptaven en tenir més fills, però inesperadament la mare va quedar embarassada quan va arribar als quaranta anys. Tant als seus pares com als seus germans els agradava la música, malgrat que tenien gustos distints, amb ells compartia la seva passió per la música, i com ells, gaudia de tenir la seva col·lecció de CDs originals en format físic, encara que els seus pares s'estimaven més els discs que els CDs. Però a diferència d'ells, Maria del Mar, arran de les amistats fetes a la UIB als quatre anys que duia estudiant el grau d'Administració i Gestió d'Empreses havia conegut la música catalana, i a poc a poc s'anava familiaritzant amb els cantants i grups de parla catalana.

Pau tenia vint-i-set anys, i malgrat la seva edat, ja havia aconseguit una plaça com a professor d'història a un institut de Llucmajor. El seu pare també havia estat professor d'història, però feia dos anys estava prejubilat i ara es dedicava en cos i ànima a la política, els seus ideals i inquietuds socials l'havien conduït a militar en un partit antisistema i independentista d'esquerres, que a catorze mesos de les eleccions municipals i autonòmiques havia decidit concórrer-hi.

Pau també seguia les passes del seu pare en el mateix partit, però sense tanta implicació, ell era un apassionat de la música i formava part d'un grup de pop mallorquí, entre la seva feina, els assajos i les actuacions no tenia gaire temps per a gaire més.

Pau era un entès de tota la música catalana, de tots els grups i solistes d'arreu dels Països Catalans. A alguns els coneixia en persona, com ara els integrants del mític grup de pop rock Antònia Font. Pau tenia tan sols dos anys quan aquest grup mallorquí es va fundar, va créixer amb la seva música festiva i les seves lletres fantasioses, els admirava i li havia sabut molt greu que es separessin, però estava molt content i satisfet del seu retorn amb un nou àlbum i quatre macroconcerts programats pel 2022. Havia sentit alguns dels nous temes per Internet, però ansiava que arribés el vint-i-cinc de març per tenir en les seves mans un exemplar d''Un minut estroboscòpica', que ja havia reservat a Xocolat, la botiga de música que més li agradava de totes perquè va ser la primera que va trepitjar en els braços del seu pare, i que no havia perdut la seva essència, enguany complia els quaranta anys de la seva obertura, encara que les seves activitats, esdeveniments i recitals, havien minvat per mor de la maleïda pandèmia global.

Divendres, vint-i-cinc de març, a la tarda, Maria del Mar i Pau varen coincidir en el moment d'arribar a l'espai Xocolat, cadascú per un extrem del carrer Font i Monteros i tots dos sols. Es varen mirar l'un a l'altra, com si ja haguessin coincidit en qualque altra banda anteriorment. Ella va ser més valenta a l'hora de sortir de dubtes, el va saludar amb un ample somriure i li va demanar obertament si es coneixien. Ell es va quedar momentàniament sense saber què dir captivat per aquell somriure genuí, i va trigar uns instants a respondre que, de ben segur, s'hagués recordat d'aquell somriure. La cara de Maria del Mar es va envermellir sense que ella ho pogués evitar, però no va cessar fins que a la fi va recordar que ell era qui tocava el baix en un concert al qual la varen dur feia unes setmanes. Ella es va fixar en ell per com tocava el baix, amb tanta delicadesa i sensibilitat que havia envejat aquell instrument, però això no va gosar dir-li. Sí que es va presentar i sense que li demanassin, li va contar que anava a comprar el nou CD d'Antònia Font. Ara sí que havia acabat de conquistar en Pau i això seria el principi d'una melodia compartida, la que surt del cor que està destinat a bategar juntament amb l'altre!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.