cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:

En defensa de la nostra llengua

Estimada Geli,

Li he agafat el gust d'escriure com si estàs escrivint una carta, com el darrer llibre de na Maria Escalas 'Estimada Mirta,' sí, el llibre del que et vaig xerrar dimarts. Però no és per això que t'escric avui, sinó més aviat per la diferència de percepció del bilingüisme a la nostra comunitat autònoma.

A aquell bar en el qual ens vàrem quedar tota la tarda, sense anar a la manifestació pel Dia Internacional de la Dona, i que alguns clients pensaven que ens estàvem barallant a causa del meu to encès a la conversa. Certament, no era així, però de fora ho semblava. Som amigues fa molts d'anys, i saps, perfectament, com són les meves reaccions a l'hora de defensar els meus ideals.

Potser et varen sorprendre les novetats a la meva vida..., sí, estaves al corrent del meu apropament, els darrers anys, al català, m'has sentit xerrar-lo i, sobretot, escriure'l quan abans no ho feia. Però aquella conversa de dimarts, no l'havíem mantinguda abans, i, possiblement de que ara m'hagi fet militant de la CUP, puguis pensar què serà el següent que faci! No ets partidària dels partits polítics, ni de les banderes, ni dels conflictes, ni de les imposicions...

Però com et vaig dir, entre infusió i infusió, no trob que aquí a Mallorca, o a les Illes Balears, imposin el català, si fos així, molta gent que ho pensa no estaria treballant a l'administració pública, ni en el món sociosanitari, com ho feim nosaltres dues. Tampoc trob que, si hi ha un conflicte entre llengües, sigui perquè així ho volem els autòctons. No, per a res, em sembla que estem en tot el nostre dret de defensar la nostra llengua i la nostra terra. Tu em vares conèixer quan pensava, com tu, que som a Espanya i cadascú té la llibertat d'expressar-se com s'estimi més.

Bilingüisme, per a tu, és que pots fer ús, lliurement, d'una o una altra llengua, castellà o català, indistintament. Tu sempre faràs ús del castellà, encara que l'altra persona ho faci en català, ho entens perfectament. Sí, et puc comprendre perquè era el meu pensament fins fa gairebé vuit anys, però ja no. Ara, per a mi, bilingüisme és poder-te comunicar d'igual manera que ho fa el teu interlocutor, tant si ho fa en català o en castellà, així és quan la comunicació és d'igual a igual, i totalment respectuosa. Sí, Geli, ja torn a treure't la paraula 'respecte' i amb el fet contrastat que a una comunitat bilingüe com la nostra, el respecte d'una llengua cap a l'altra, gairebé sempre ha estat a favor de la de l'estat espanyol i en detriment de la pròpia llengua.

I sí, estic ben orgullosa de poder xerrar el català, tal i com ho estic fent. Primer, perquè és en aquest precís espai de terra en el que he nascut i visc; una illa, separada de la teva península i de la resta del teu món, abans que ciutadana del món, som i em sent mallorquina. Segon, perquè per a mi, poder comunicar-me verbalment amb l'altra persona en la mateixa llengua és molt valuós, agraesc poder-ho fer en català amb qualsevol persona de parla catalana, com ho puc fer en anglès amb totes les persones que siguin, o tenguin coneixements d'aquesta llengua. Em sap greu quan a l'hospital he trobat pacients que només parlen en francès o àrab o una altra llengua, perquè certament no podem xerrar totes les llengües del món, però tampoc som jo la que ha sortit de ca meva. Quan vaig estar a Bèlgica, per exemple, només em podia comunicar en anglès, i això que aquesta llengua no és cap de les dues oficials d'aquell país, però sí la més coneguda arreu del món.

Xerres en castellà, perquè som a Espanya, sí com també Palència, Sevilla, Toledo, Càceres, Saragossa... però amb la diferència de que som, com ho són Catalunya, el País Basc, Galícia i el País Valencià, una autonomia a la qual el seu estatut contempla la particularitat i la idiosincràsia de ser una comunitat bilingüe i la defensa de la llengua pròpia. Defensar la llengua catalana, que gairebé sempre té les de perdre amb la castellana, no és imposar-la, sinó, més aviat, és estimar-la, valorar-la i respectar-la. Sí, una altra vegada, respecte!

Al 2005, estant a Lugo amb ma mare, ella xerrava en gallec amb la família i la record molt feliç, tots aquests darrers anys m'ha sabut greu no saber-lo parlar per comunicar-me amb ella en la llengua de la terra que la va veure néixer. Però aquella terra era la seva, com aquesta és la meva. Aleshores, Geli, també estic ben orgullosa de defensar, promoure i difondre la llengua de la meva terra, on pertany la meva vida, la meva persona i la meva consciència.

I, com et vaig retreure, jo, amb el fet de demanar un títol de català per a fer feina a les administracions públiques, hospitals i residències incloses, trob que no n'hi ha prou, perquè com tu, hi ha molts treballadors que ho tenen, i per a què? Només per fer feina, però no per a comunicar-se amb la gent, ja siguin companys, pacients o familiars. Es neguen, el rebutgen, i encara pitjor, diuen que se'ls imposa! Au, vinga canviau d'arguments, perquè anau malament. Com tots els que es posicionen del costat de l'extrema dreta perquè no imposin més el català!

Sí, millor no parlem d'aquests polítics, la infusió ja és freda!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 11 mesos
Molt ben argumentada, la defensa de la nostra llengua. No hi hauria d'haver conflicte, entre castellà i català. Crec que poquíssimes persones es negarien a parlar castellà amb un castellanoparlant si aquest els ho demana cortesment, no amb una imposició colonialista. Amb bones paraiñes es pot anar a qualsevol banda.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente