Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica dimarts 22 de febrer l’informe Policies contra periodistes. Agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part de cossos policials.

El treball, realitzat per la periodista Gemma Garcia Fàbrega i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, constata que els incidents contra periodistes protagonitzats per cossos policials s'han intensificat en els darrers anys. A partir d’un recull basat en els anys 2020 i 2021, pretén alertar l’opinió pública del nombre significatiu d’incidents protagonitzats per cossos policials i incidir en la implementació de protocols i mecanismes per garantir el dret a la informació de la ciutadania en el present i en el futur.L’informe es presentarà en una taula rodona al Canòdrom a les 19 h amb l’autora i fotoperiodistes que han viscut incidents amb cossos policials.

El treball parteix de les dades recopilades de 2020 i 2021 recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils que, des de l’any 2015, registra incidents que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir la llibertat d’expressió o el dret a la informació de la ciutadania als territoris de parla catalana. D’aquestes dades, es desprèn que una part important d’agressions físiques i també d’amenaces, intimidacions, obstaculitzacions i identificacions als professionals de la informació les han causat els cossos policials, sobretot durant les mobilitzacions al carrer. En concret, l’informe conclou que el 32% dels incidents contra periodistes recollits al Mapa de la Censura els anys 2020 i 2021 són causats per cossos policials.

L’informe parteix de les dades aplicant dues anàlisis, quantitativa i qualitativa. En el primer cas, els incidents s’han analitzat per mesos, per categories i per causants, d’on s’extreu que el mes de febrer de 2021 va ser el més amb un pic més alt d’incidents, marcat per les mobilitzacions arreu dels Països Catalans contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. A més, es constata quela categoria que suma més incidents és la d''Identificacions, retencions i detencions' protagonitzades per algun cos policial, que suma un total de 22 casos recollits.

Pel que fa a l’anàlisi qualitativa,s’analitzen els casos concrets dels fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia (que en els darrers dos anys han vist perjudicada la seva tasca professional en ser sotmesos a procediments judicials), els incidents referents a les protestes de Pablo Hásel (que van deixar un balanç d’11 ferits per la policia), les traves en les cobertures de desnonaments (almenys en disset ocasions en els darrers dos anys, els incidents per part de cossos policials s’han produït durant la cobertura de desnonaments) i la tendència a l’alça pel que fa a sancions contra periodistes en aplicació de la Llei Mordassa, principalment a fotoperiodistes visiblement acreditats, als quals identifica i posa en el mateix sac que els activistes (el 2020 2 procediments sancionadors per aquesta qüestió, mentre que el 2021 se n’han registrat 7).

A partir d’aquí, l’informe constata que la majoria d’incidents es concentren en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments, i que es produeixen al marge de si els professionals van visiblement identificats o no. Dur identificació visible no és obligatori, però la policia cada vegada entén més el braçal i l’armilla com si fossin obligatòries i, així i tot, en molts casos dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina.

Mèdia.cat, observant els mitjans de comunicació des del 2009

L’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l’Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d’informació i d’expressió.