algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

Prostitució. Primeres pinzellades

25N. Dia Internacional de l’eliminació de la violència contra les Dones Tot i que han passat ja dos mesos, permeteu-me que als voltants d’aquesta data, recordi també el 23 de Setembre, Dia Internacional contra l’explotació sexual i la tracta de persones. Per a mi, una de les manifestacions més sagnants i greus de la violència contra les dones i nines.

Si ja semblarà, als que no pensen gaire, que celebracions com el 25N o el 8M no tenen raó de ser, puc imaginar el que un 23S els pot arribar a importar: ABSOLUTAMENT RES.

Doncs importa, i MOLT. Tant com per dedicar-hi aquesta columna i alguna més. Personalment, m’importa com per ser activista i col·laboradora en l’erradicació i lluita, i ajudar (amb voluntariat) a les dones afectades.

Tenim tant de desconeixement del que significa i del que comporta aquest món que vivim en una ignorància malaltissa. Ulls que no veuen, cor que no sent.

Si, socialment, normalitzem que les dones no siguem tractades en igualtat de condicions que els homes, que siguem objecte de menystinc i menyspreu. Si també normalitzem l’abús per superioritat física i violació; el maltractament i la violència de gènere.....potser no normalitzarem la prostitució i la tracta de persones amb fins d’explotació sexual?

Pretenc fer-ne un apropament i mostrar que és una xacra més greu del que ens pensem i com ens afecta més del que puguem imaginar.

Jo mateixa, com molta gent, durant molt de temps, havia abrigat la creença de que qui es dedicava a la prostitució era perquè volia. Just en alguns casos entenia que fos l’única opció de vida: dones enganxades a les drogues o a l’alcohol, sense feina ni mitjans, que no tenien altre mitjà per fer front a la seva toxicomania. Punt. No havia aprofundit més i així semblava quedar tranquil·la. El que succeïa de veritat era que m’aterrava posar esment en la situació, pel que intuïa que ocultava en el fons.

Quan em vaig encarar amb la gran mentida i el negoci milionari que hi ha al darrera se’m va glaçar l’ànima. Escoltar arguments, de professionals de la lluita en contra, va ser esclaridor. Sentir el testimoni esquinçador de dones que han aconseguir sortir-ne, i lluiten per ajudar a les que no ho han pogut fer, aclaparador. Ja no tenia tornada enrere.

Per si es pensa que es tracta d’un tema llunyà, recorreré a les xifres publicades al Pla Autonòmic (TDNES)*, publicat per l’IBdona i que recull dades del 2016:

Espanya és el primer país consumidor de prostitució de la Unió Europea.

Espanya és un dels 10 primers països en turisme sexual del món.

El turisme sexual representa (aproximadament) un 10% del turisme global.

Una de les principals destinacions d’oferta de prostitució són les Illes Balears.

A les Illes, el negoci de la prostitució, mou més de 50 milions d’euros anuals.

A ca nostra, les Illes Balears, més de 100.000 homes PAGUEN CADA ANY per consumir sexe.

Després d’aquestes dades no podem seguir pensant que és un tema llunyà, aliè al nostre dia a dia. Per mostra, un botó: Segons la ONU el 39% d’homes espanyols ha pagat per sexe. Si quasi 4 de cada 10 homes paga per tenir sexe resulta que tenim un puter més a prop del que imaginem.

He dit 'puter'? Sí ! Segur que algú s’escandalitza llegint-ho. S’han de dir les coses pel seu nom. Si hi ha dones que es prostitueixen és degut a que hi ha puters. Deixem de culpar-les pel que han de fer i girem el focus cap a qui, baix un o altre pretext, utilitza els seus cossos i la seva ànima com si es tractés de carn al pes.

El 90% de les dones en situació de prostitució (parlo de dones perquè elles són la majoria) són estrangeres i moltes d’elles hi han arribat sent víctimes de xarxes d’explotació. Dins aquest gruix de dones també hi ha nines.

El que és més comú quan es parla en públic del problema de la prostitució i el que comporta social i humanament, és que acabem escoltant els arguments populars i simplistes que en justifiquen l’existència o menyspreen a qui l’exerceix: «ho fan perquè volen»; «si no volen prostituir-se que treballin netejant escales» o «fan una feina necessària pels homes, sinó hi hauria més dones violades i abusades»... entre d’altres.

Amb cada una d’elles hi entraré en propers articles.

Totes i cada una de les dones i nines que han estat enganades en els seus països d’origen; les privades d’educació i oportunitats que les permeti escollir; les abusades sexualment des de petites per tal de convertir-les en objectes de prostitució; les que no han tingut l’afecte de les seves famílies i han caigut en situacions de vulnerabilitat; les que segueixen exercint baix amenaça de risc de mort de fills i familiars al seu país d’origen; les que tenen nadons segrestats per proxenetes i màfies amb la intenció d’explotar-les; totes aquelles que per pobresa i falta d’oportunitats es veuen obligades a vendre el seu cos... TOTES són mereixedores d’una resposta com cal.

*Pla Autonòmic per a la lluita contra el tràfic de dones i nines amb fins d’explotació sexual i l’abordatge de la prostitució a les Illes Balears (2019-2020).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa 8 mesos

L'article és la reproducció del típic argumentari del feminisme radical en què es mesclen ous amb caragols i es generalitza des d'una visió pijo-progre del problema. Dir que hi ha putes perquè hi ha puteros es un argument reduccionista que no discrimina entre trata i prostitució lliurement exercida. I crec que el problema real és el tràfic de persones, de dones per forcar-les a prostituir-se. Aquest és el delicte que, tot i les lleis, sembla que no es persegueix com cal. Un problema d'eficàcia policial i judicial. Que una persona major d'edat ofereixi uns serveis sexuals a canvi de diners no té perquè ser punible si es fa amb lliure consentiment.
Les politiques abolicionistes fracassen arreu. La policia sueca deté les al·lotes si porten més de cinc preservatius a la bossa i mentrestant els proxenetes embarquen les prostitutes en vaixells fins a aigües internacionals, amb major risc per a elles. Tot el que és prohibit es transforma en clandestí i cau de ple en mans de les màfies. En el cas francès, les xifres de reinserció són llastimoses i sols s'ha aconseguit que proliferin els contactes entre adults a internet. La prostitució es transforma en agències matrimonials, clubs d'intercanvi i trobades a l'estil Tinder. Feta la llei, feta la trampa.
Les experiències reglamentistes a Alemanya o Holanda tampoc no són per llençar coets. Serveixen perquè les prostitues tinguin assegurança mèdica i revisions, pensió de jubilació i paguin impostos. Tot un avenc. Però no han tallat el tràfic, especialment des de països de l'est. El cas mes exitós és el de Nova Zelanda, semblant als anteriors, però amb drets reforçats per a les treballadores sexuals. No hi ha discriminació, hi ha suport de la policia i una porta oberta a la formació per canviar d'ofici. El punt feble és que es reserva als/les nacionals, tot i que allà el problema migratori és menor.
Penso que la veritable solució passa per deixar de criminalitzar putes i puteros, perseguir de veritat la trata i reglamentar l'exercici de la prostitució lliurement consentida, amb drets i deures laborals, socials i fiscals, i amb una visió inclusiva envers les persones immigrants. Les prohibicions sols generen mafies i clandestinitat (recordem la llei seca als EEUU). Una societat moderna es fonamenta en les llibertats: si acceptem com a normal la lliure orientació sexual amb igualtat de drets, el consum de cannabis o l'eutanàsia, per què no el treball sexual exercit per decisió pròpia. Deixem-nos d'hipocresies, puritanisme i d'un fals progressisme redencionista i solucionem els problemes enlloc de crear-ne de nous.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente