algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

[VÍDEO] Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria per «respecte» o «educació»

190037

La Plataforma per la Llengua ha publicat l'InformeCAT 2021, la desena edició d'un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia, l'InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l'hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d'altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.

Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per la Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l'hora d'explicar els motius d'aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua «per respecte» o «per educació». Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.

Aquesta actitud té conseqüències en els infants, adolescents i joves, que cada cop fan servir menys el català en les seves relacions socials. Així, els alumnes dels tres instituts públics de Valls només empren el català al pati en el 39,4% de les converses. A més, els alumnes de quart d'ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya i tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària de les Illes Balears tenen un nivell alt de català.

A la universitat, els joves es troben en un entorn cada cop més castellanitzat, sobretot a determinades facultats. Per exemple, el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes Balears i del 19,8% al País Valencià. Les generacions més joves, a més, també tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català, no solament a les plataformes de televisió a la carta sinó també en el sector dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català a la interfície.

La desprotecció institucional, en xifres

Algunes de les dades de l'InformeCAT 2021 fan palès que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització. A Catalunya, per exemple, la Generalitat incompleix la Llei del cinema des de fa deu anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català. De fet, només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que el protegia més abans del Procés independentista, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix igual.

De les 245 discriminacions lingüístiques a mans de les administracions públiques que la Plataforma per la Llengua ha recollit entre els anys 2007 i 2020, 41 s'han produït en l'àmbit hospitalari i de la salut, és a dir, el 17%. L'any 2020, marcat per la pandèmia, 12 de les 53 discriminacions recollides passaven en aquest àmbit, el 23%.

L'Estat espanyol, a diferència de democràcies plurilingües com Bèlgica i Suïssa, continua discriminant el català i imposant el castellà per norma. Per exemple, només l'1% de les pàgines web oficials de l'Estat espanyol tenen una versió completa en català i tan sols 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. L'Estat francès també rebutja la seva realitat plurilingüe. L'Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional el va tombar.

Indicadors positius

L'InformeCAT 2021 també inclou algunes dades positives que indiquen que, si passam a l'acció, som a temps de revertir la situació d'emergència lingüística. Malgrat la manca d'una política ferma de l'Administració d'estímul i promoció de l'audiovisual en català a internet, aquests darrers deu anys han sorgit iniciatives com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions. A Andorra, el 72,6% dels habitants comencen les converses en català i, a la Franja, el 89,2% dels catalanoparlants transmeten la seva llengua als fills. A l'Alguer, on s'està lluitant perquè el dret d'aprendre alguerès a l'escola quedi realment garantit, un 20,1% de la població fa servir el català amb el primer fill. A més, el 27% dels docents sards inscrits per ensenyar en una llengua minoritària volen fer classe en alguerès.

L'ONG del català considera que per a garantir la supervivència i la normalització del català, és imprescindible emprendre accions públiques i individuals. L'InformeCAT, per mitjà de la radiografia que fa de l'estat del català, pretén que les institucions i els ciutadans prenguin consciència de la situació de fragilitat en què es troba la llengua i actuïn en conseqüència.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llull, fa dervers d'un any

La manca de respecte i d'educació és dels forasters que es neguen a aprendre la llengua catalana i a emprar-la.

Valoració:3menosmas
Per La senyora Armengol s'equivoca, fa dervers d'un any

Fa uns pocs anys, a una església de Palma i al sermó de la misa dominical del migdia, un capellà amb accent argentí o urugualà o xilé, va tenir la barra de qualuficar com una "manca de caritat" que uns se "pensàssin ser superiors per parlar una determinada llengua" llengua de la que no va esmentar el nom però que costa molt de creure que se referís al Castellà, i que els trets anaven en contra del Català.
I és que hi ha tot un front format per gent nouvinguda, que junt amb els forasters espanyols i els gonelles renegats, estan disposats a fer tot el que faci falta, per carregar-se el Català i tot el que representa al nostre poble.
Ara bé, si dona Francina se pensa que no contestant ni prenent mesures, quan aquesta colla de desagraïts i de desnaturalitzats ataca, perque se creu que així votaràn al seu partit, va ben equivocada: Perque aquesta gent se sent dretana profunda, adora al nazi-feixisme i al franquisme i per tant, el seu partit no agrada per altres aspectes i tampoc votaran en clau socialista.

Valoració:2menosmas
Per Jaume, fa dervers d'un any

No és per educació o respecte, és perquè són tants, que al final cada dia crearíem situacions complicades de comunicació.



Si només un 15 % de la població no entengués la llengua, no seria necessari canviar de llengua, però quan vas a comprar o al metge o gairebé ningú t'entén, què fas?



El problema és de substitució poblacional, no d'actituds.

Valoració:3menosmas
Per z, fa dervers d'un any

Qui putes diu que xerrar es Mallorquí a Mallorca, sigui de mala educació. ??? (capellans i monges)
Si es canvia sa llengua, no en poden aprendre mai.
segueixen xerrant es Castellà.
Sa majoria m'entenen, i em contesten en Castellà

Valoració:7menosmas
Per El respecte és bàsic !, fa dervers d'un any

Avui mateix he hagut d´anar a la consulta d´una metgessa especialista en salut de la xarxa pública i que era sudamericana, i tota la conversa que he tingut amb ella ha set en català, responent ella amb el seu castellà característic. Ens hem entès súper bé ni no hem tingut cap moment de no entesa. Tots dos ens hem respectat mútuament la nostra dicció, i la comprensió ha estat molt bona.
Així ho penso continuar fent amb tothom, amb tota la normalitat del món !

Valoració:10menosmas
Per barrufet, fa dervers d'un any

-Aquí está el nostre gran fallo, ja ho he dit moltíssimes vegadas que mentres nos entenguin no tenim per que deixar de parlar la nostre llengua ja que hem de ser conscients que excepte els nous arribats en els països catalans tothom enten el català (encara que no el parli).
-Per tant res de de que ho fem per educació o per respecte,...això son panplines,... val més se clars i di que si nos passem al castellà es per que som tant rucs que no sabem AGUANTAR LA PRESIÓ si nos parlen en castellà i nos es més còmode cedir.....i axì nos va.(cada vegada més veix la batalla perduda)

Valoració:8menosmas
Per dic, fa dervers d'un any

Es que els català parlants no mereixem respecte i educació a la nostre terra?és ridicula aquesta excusa.

Valoració:8menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any

Y supongo que la culpa es de Franco.
O de Recaredo.
Tejero o Koeman.
Aquí el problema es vuestro.
Pero lo fácil es echar la culpa de vuestros fétidos complejos a la pérfida Castilla.
Y así os va.

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente