El que per a moltes persones suposa un temps de desconnexió i d'evasió, en el cas d'unes altres, pels seus treballs o situacions privades, representa un sobreesforç o bé una situació diferent. Bé pels treballs precaris o bé per altres condicions. L’estiu és l'etapa on moltes dones també carreguen amb les tasques de la casa, on no es descansa mai, sinó que es multipliquen fins i tot per a anar a la platja o al poble i preparar-ho tot.
Pel que fa a les dones, hi ha algunes per a les quals l'estiu és molt diferent al que podem pensar. El masclisme no els permet tenir un estiu 'normal'. Per a elles, l'estiu és una estació d'angoixa, d'incertesa o fins i tot de por.
L’estiu és l'estació on sol augmentar la violència de gènere i fins i tot els assassinats. No és casualitat, sinó el resultat de passar més temps amb l'agressor, que gaudeix del control total de la família, una de les seves grans obsessions. Ahir mateix vàrem saber que quatre dones varen ser assassinades. No hi ha hagut gran commoció social ni davant el seu assassinat, no d’aquests, ni tampoc als anteriors.
Mentre molts barris i zones queden buides amb la marxa dels qui poden tenir vacances, hi ha dones en cases d'acolliment amb els seus menors passant l'estiu. Mentre el seu agressor estarà lliure, elles estaran controlades en els seus horaris, en les seves sortides i entrades, per a vetllar per la seva protecció. També els fills i filles que viuen amb elles.
Per a algunes és fins i tot una fortuna que els nins romanguin amb elles a l'estiu. Per a unes altres, igual que els caps de setmana, agost és un mes de terror, on moltes han de lliurar als seus fills i filles als seus pares maltractadors, sense saber què seran d'ells. Algunes segueixen a l'espera de judici o amb recursos, unes altres perquè els jutges continuen considerant que els drets del pare prevalen sobre els menors. Els mateixos menors que acudeixen a aquestes vacances obligats o espantats perquè ja són conscients de la realitat. Els mateixos que traslladen a les psicòlogues dels centres de recuperació la idea de no voler passar dies amb els seus pares… sense èxit.
Estiu és també el mes on augmenta més el turisme, nacional o internacional. El mes on l'oci nocturn augmenta i on hi ha homes que han estat educats amb la idea que ser puters, és una forma més de diversió.
És l'etapa on els prostíbuls reforcen l'entrada de víctimes de tràfic. L'etapa on elles, recloses en pisos privats o en prostíbuls, es troben tancades i controlades, on se sotmeten a ser explotades només pensant a reduir el seu deute i que no els ocorri res als seus fills i a la seva família.
I moltes vegades, és l'estiu la data que recorden les víctimes de violacions que arriben als centres d'atenció a víctimes, les que diuen no recordar res perquè les varen emborratxar o varen drogar, les que conten que escoltaven com ells reien i presumien mentre la violaven un darrere l'altre, les que ploren quan no saben per què es varen bloquejar i altres els diuen que va ser un instint de supervivència, perquè no es culpin.
Amb sort, algunes d'aquestes violacions se sabran perquè hi haurà denúncia. Si són agressions sexuals grupals potser algunes es coneixen en els mitjans de comunicació. Si no són grupals, a penes tindran repercussió en la premsa perquè el que ara embeni són les grupals, que generen més audiència. Mentrestant, les víctimes passaran la resta de l'any en teràpia per a intentar recuperar aquella vida que va canviar en un mes d'agost sol perquè alguns van pensar que el seu cos era objecte de diversió.
En aquesta etapa de major calma informativa, hi ha moltes dones que no dormen en calma. Moltes esperen que arribi setembre. Per a recuperar una mica de normalitat o per a passar pàgina, com una forma d'alleujament.
I cada any no deixo de pensar que tant de bo el masclisme s’escapi un temps de vacances perquè moltes dones fossin completament lliures, encara que fos només per durant un mes.
Fent xarxa, agraïm a l’autora i PUBLICO, la possibilitat de sumar aquest article als que acollim a #Desembolicar. https://bit.ly/37tJphf
