algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

La nostra responsabilitat: 10 orientacions per treballar la masculinitat

Entenc el fet d'indagar en la pròpia masculinitat és una responsabilitat i una immensa oportunitat com a individu per a enriquir la teva vida. No hi ha camins certs ni fórmules infal·libles. Aquesta és una humil aportació basada en la meva experiència compartint-la amb altres homes. Crec fonamental començar per on puguis i sentis. És un procés que ens convida a repensar la interdependència entre les construccions i canvis col·lectius i la responsabilitat com a individu.

1 - De la culpa a la responsabilitat.

No ens acomodem en la culpa, és un lloc conegut per a la nostra herència judeocristiana: «com que sento culpa i tristesa davant el dolor del món, no dec ser tant dolent». Llavors em limito a sentir-me malament rellegint les notícies i reflexionant sobre el mal que causem. La culpa immobilitza, ens aïlla i així no podem construir, no aportem res.

La responsabilitat és constructiva, ens fa avançar, és inspiradora. Em faig responsable de qui vaig ser, de qui sóc i, sobretot, de qui vull ser. La responsabilitat em treu de la indiferència i em llança a l'acció.

2 - Cal envoltar-se dels qui ho estan intentant

Cerca o genera un espai de trobada amb altres homes. Vàrem aprendre de la competència i l'individualisme. Hem de recuperar un sentit cooperatiu. No és necessari fer-ho sols. Són tants els homes fent-se preguntes en solitud, amb dolors, culpes, històries i pors similars. No és necessari ser sempre l'ovella negra del grup d'amics o de l'oficina.

Participar d'espais de trobada, forjar noves amistats que t'inspirin és clau per a sentir-te acompanyat, per a aprendre a sostenir i ser sostingut. Teixir una xarxa, refundar un sentit del fratern.

Et pot interessar: «La tendresa adquireix un poder revolucionari entre els homes».

3 - És un procés inspirador i enriquidor

Cal omplir de sentits a les masculinitats, hem heretat una carcassa buida. L'home buit de sentits és perillós, consumeix el que té al davant. No només es tracta de fer la llista de totes les actituds masclistes que identifiques, no es pot transformar la identitat des de la pura negació.

Repensar la teva masculinitat és l'oportunitat de revisar-ho tot i preguntar-te, tal vegada per primera vegada, com vols viure, com desitges relacionar-te, com vols ser pare, amic, amant, com poder ser part de la construcció d'una societat més justa. Cada aspecte de la teva vida pot enriquir-se i, així, enriquir les teves relacions, enriquir la vida de les persones que t'envolten.

4 - De la teoria i el discurs, al cos i les emocions

Ens queda còmode el paper de savis que expliquen el món i les injustícies socials. Sempre vàrem tenir els llibres i els micròfons a mà. Sempre varen ser homes de corbata els qui ens varen explicar el món. Habitar la intel·lectualitat no ens desafia tant com indagar en la nostra història personal, el nostre cos i les nostres emocions.

No podem quedar-nos en un discurs correcte, modern, progressista. Llegir teòrics pot nodrir-te però no és suficient. El cos és el primer territori per repensar la masculinitat. Transformar la nostra sexualitat, la nostra relació amb el plaer, el desig, l'expressivitat, la violència, l'afecte, la tristesa, etcètera, són experiències que hem de passar pel cos.

5 - Transformació individual i col·lectiva

«Els canvis individuals no serveixen per a problemes sistèmic» sostenen a molts i allà es queden. És necessari transcendir la dicotomia entre vies individuals i col·lectives. No s’aconsegueixen per separat. No podem quedar-nos preguntant-nos si és primer l'ou o la gallina.

El transformar la masculinitat desafia les formes conegudes de fer política perquè té un component ineludiblement individual, no s’aconsegueix amb assemblees, marxes o discursos públics. La violència succeeix en la intimitat, els sentits construïts són expressats en la vida quotidiana, en els nostres cossos, els nostres pensaments, emocions i accions. Et quedaràs esperant la conformació d'un gran front nacional? L'organització d'una mega marxa? Formar un grup de xoc de carrer anti assetjament? La sanció de noves lleis o més pressupost?

Un cúmul d'individus alienats no pot construir res superador. Tenim la nostra primera responsabilitat amb la masculinitat que habitem, amb l'individu que som i des d'allí brindar-nos al col·lectiu. De res serveix una construcció col·lectiva exemplar si a casa som incoherents, ni mirar-se el melic i desentendre's de la nostra dimensió social i de vincles.

No et perdis: La «nova masculinitat» no és un procés de culpa, és un procés de responsabilitat.

6 - No hi ha dreceres, és un procés

Què no ens guanyi la impotència, això és un canvi cultural que portarà temps. La constància és clau per a sostenir aquests canvis.

7 - No esperis aplaudiments, ni permetis que les crítiques et detinguin

Hem de sortir de la covardia de la por de ser criticats o del desig de ser aplaudits o reconeguts com a «homes bons, reconstruïts». Aquest temps mereix que sortim de la comoditat, que accionem des de la convicció, assumint la probabilitat d'equivocar-nos i tornar a començar. Sigues millor del que vares ser. Aquesta és la primera responsabilitat. Hem de preguntar-nos que és el que necessitem com a homes per a canviar les coses que volem canviar i accionar, tant a nivell personal com col·lectiu.

8 - Ens interpel·lem amb preguntes, parlem en primera persona

Crec que no és efectiu jutjar constantment als teus, simplement no funciona. Ens interpel·lem amb preguntes que ens mobilitzin, que ens facin créixer. Quan només ens assenyalem i jutgem els uns als altres les vies de comunicació es tallen, no es tracta de convertir-te en el policia de cada conversa amb amics.

Portar noves preguntes als teus grups és més efectiu i menys esgotador que exposar-se constantment a la confrontació. Convidem a parlar en primera persona, les nostres històries, els nostres vincles, tendim a evadir el personal i a voler explicar solament allò estructural, el macro.

9 - Repassa les teves històries de vincles

Observa't de manera auto crítica en tota la teva història de vinculacions, demanant-te com vares ser amb cada persona. Emporta’t tota la coherència i la cura al teu vincle actual, aquest és el camp d'acció per a posar en pràctica això que desitges per a la societat. Les teves relacions són el camp d'acció concret per a posar en pràctica el teu intent d'una mica millor.

10 - Habita en la incertesa i el dolor

No hi ha respostes, camins ni formes conegudes per a dur endavant aquest canvi cultural. No es tracta de tenir totes les respostes per a iniciar aquest procés sinó més aviat d'acceptar-te en la incertesa. Acceptar que no sabia com fer-ho va ser el que em va portar a trobar-me amb altres homes. Compartir aquests dubtes amb uns altres és tremendament transformador i ens treu del paper de l'home que tot ho sap i tot ho pot.

Transformar la pròpia identitat fa mal, repensar la masculinitat és repensar-ho tot i això fa por. Els vincles, les emocions, el sexe, l'amistat, l'èxit, la família, el treball, tot pot trontollar.

Enllaç article Original a https://elresaltador.com.ar/

El podeu trobar a: https://bit.ly/2MO2K6a

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.