algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

Homes parlant entre homes

L’oportunitat d’un col·loqui al que ens convoca la regidoria d’Igualtat de l’ajuntament d’Eivissa, ens obri a poder parlar dels Grups d’Homes.

Amb el nom: Homes parlant entre homes.(1) Parlar entre homes per quin motiu? Homes de manera exclusiva? Quin sentit té i que es proposa amb la tasca dels Grups o cercles d’homes.

Sempre des de la Perspectiva de Gènere, nodrits i interpel·lats pels feminismes, lluny de la trobada entre homes per a ressaltar els valors de la virilitat, deixant de banda les mirades mitopoétiques, assumint els reptes als qual ens ve convidant la crida i les accions dels moviments feministes.

El col·loqui ens ha de nodrir i aquí volem deixar alguns dels trets que encaminen els diàlegs.

Quina és la cronologia dels Grups d’homes? Com i quan neixen?

Per a mi, els grups d'homes podria dir que tenen dos moments. Al principi dels anys 80/90 neixen des d'una concepció més política, interpel·lats per un moviment feminista que tenia ja dos-cents anys a la seva esquena de lluita. Les seves reivindicacions ens semblaven justes i ens semblava lògic la seva entrada en aquest espai públic de domini dels homes. En uns 20 anys fem treball de canvis en les nostres masculinitats (elles, les dones, ho van fer des de fa més de 200 anys) i ens unim al moviment feminista. Crec que va ser un canvi més des de la raó que des del cor (lògicament en la seva majoria). Nosaltres ens crèiem que en un procés de vida personal canviàvem les nostres masculinitats de segles. Vàrem intentar passar del polític al personal, però més des de la raó i la lògica. Una cosa normal perquè en ella estàvem fundats.

Però hi ha un segon moment (actual) fruit lògicament del primer, on els homes ens hem vist desbordats en el nostre espai públic per les dones, compartint i fins i tot competint i sobretot posant en joc les nostres contradiccions igualitàries. En aquest moment alguns homes busquen compartir amb uns altres aquests sentiments i és que hem perdut el rumb sobre la pròpia masculinitat.

Quines són els qüestionaments que es fan presents en un Grup d’Homes?

Hi apareixen preguntes com ara: Tu com et sents?, Com ho vius? Creus que estem molt condicionats per la nostra masculinitat? Si jo no he estat violent i he respectat a la meva parella per què no se'm deixa de veure com un masclista? Busquem espais per a compartir, per a parlar des d'aquest lloc assignat com a homes, per a alliberar-nos d'aquesta etiqueta que imposa la masculinitat i és aquí on comença la revolució interior, des de baix, des de l'arrel i no des de la teulada. Els homes ens comencem a mirar entre nosaltres per a compartir aquesta confusió o contradicció, busquem realment on hem perdut la capacitat d'elecció sobre les nostres vides. Revisem críticament, amb mirada feminista i perspectiva de gènere, les nostres biografies.

Com pensau que es troba a hores d’ara el moviment d’homes?

Ara el moviment d'homes quan ja han passat més o menys 50 anys comença a semblar-se als grups de dones dels anys 60/70. Posem l'accent en el personal de les nostres vides, perquè ja res està fet i ens replantegem els conceptes com: parelles, fills, paternitat, la casa i les seves cures, el treball com alguna cosa que limita el meu temps del personal, la sexualitat, etc.

S'obren els sentiments, les emocions perquè estem trobant un lloc on no estem sols, on podem parlar entre nosaltres. De fet, assumint la vulnerabilitat podem construir-nos amb més solidesa i cooperativisme. Ara possiblement i necessitarem encara un cert temps, tot això tan personal que debatem ens pot portar i ens hauria de portar a l'activisme com una primera onada, perquè tal vegada descobrim que tot això tan personal del que parlem en aquests grups no té cabuda en l'espai públic patriarcal.

Diria que el feminisme està esperant a aquest home que hagi connectat amb la demanda del personal és polític de la revolució feminista. Hem de revisar des de l’arrel com concebem les nostres relacions, entre nosaltres i amb les dones, les criatures i fins i tot el medi natural. Revisar com ens situem en el món, superant críticament el nostre androcentrisme i narcisisme. Desplaçar-nos del centre, reconèixer la nostra parcialitat.

Però hem d’anar més enllà. Els grups d'homes haurien de connectar entre si per a iniciar aquesta primera onada. Perquè el compromís no pot quedar només en una cosa personal si realment volem desconstruir la masculinitat que ens ha marcat el nostre destí de ser. Hauria de ser un canvi que comença dins de l’individual -un a un- i s’expressa en el col·lectiu.

Arreu sorgeixen dones amb un posicionament molt clarivident que ens reclama rompre els silencis sobre la realitat personal respecte al que portem a sobre des de la masculinitat patriarcal, dominadora, violenta,… Com ha de treballar-se aquesta part en els Grups d’Homes?

Veure aquest moviment de les dones no com amenaça, sinó com a una oportunitat per a nosaltres. Una oportunitat per reconstruir-nos d’una manera més harmònica amb nosaltres mateixos i amb el món. La mirada interpel·ladora de les dones ha de estar present per no seguir autoenganyant-nos, per no convertir les anomenades 'noves masculinitats' en noves maneres de domini i privilegis.

Per acabar, convideu als homes que ens llegeixen a participar, trobar-se en aquesta tasca?

Els convidem a sentir que entre homes pot haver-hi trobada i treballs des de la confiança, reconeixement de la vulnerabilitat. Aprenentatge emocional al voltat del que ens pot fer pacificadors, per rompre el cercle de les violències. Assumir el rol de les cures, deixar els privilegis, identificar els rols del poder que perpetuen el domini i generen dolor.

Sentir que no cal pugnar per ser el més brillant, el més intel·ligent, que podem recomençar reconeixent que no sabem, que no som el centre, que volem escoltar, que volem estimar, però estimar cuidant, atenent les necessitats dels altres i també les nostres. Requereix compromís, potser pèrdua, però també guanys. Guanys que significa viure més plenament i de manera més connectada.

Cercar en la proximitat, grups que puguin respondre a les necessitats del que ens mou. Generar si cal en el marc de les persones de confiança grups que ens puguin donar respostes. Admetre que en els temps que vivim, també es pot generar la trobada, vinculant-nos a grups que treballen en línia.

Podreu trobar el webimar complet a la pàgina de l’Ajuntament d’Eivissa https://bit.ly/3meSCyS. També al youtube de @HomesTransitant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa 12 mesos


Baldragues. A Barcelona, Calçasses.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente