Hi ha un malentès molt gran quan no tenim clar que tots tenim alguna cosa a veure amb el masclisme, i que la nostra responsabilitat respecte a aquest se’n deriva per acció o per omissió.

Davant l’acció masclista, no ens queda marge respecte de l’assumpció responsabilitat. No obstant això, no ho tenim tant clar quan optem per no implicar-nos en el fenomen.
Fa un parell de setmanes ens vàrem trobar tres homes de diferents parts de l’estat espanyol que estam implicats en accions a favor de la igualtat. Els meus companys em varen parlar, sorpresos, de com havien hagut de tornar a pensar accions per sensibilitzar sobre la desigualtat i la discriminació sobre la dona en la nostra societat.

M’explicaven com en el seu entorn més immediat s’estava tornant a relativitzar les violències més estructurals cap a les dones. «Ara ja no es tant com abans...», «en comparació amb altres cultures, tu diràs», «les coses que falten ja és filar molt prim...», comentaris que van de la mà del «no n’hi ha per tant», «a vegades exageren» o «si no està gaire clar, millor no posar-s’hi...»

No és cert que s’hagi arribat ni a la igualtat ni a l'equitat social de gènere. I és per això que l’omissió per part dels homes ens carrega de responsabilitat. Perquè una posició equidistant i no implicada reforça la posició de vulnerabilitat i desavantatge on socialment es col·loca les dones pel fet de ser-ho.

La mirada feminista descobreix com es construeix i se sosté aquesta posició de vulnerabilitat. Menys promoció laboral i sostre de vidre, assetjament a l’espai públic, menys representació mediàtica i política, opinió menys valorada, doble jornada, més pressió estètica, menys valoració de capacitats, que qualsevol persona et pugui jutjar…. Et sonen aquestes situacions?

Entendre i atendre la demanda feminista és crucial per poder donar resposta a totes les violències quotidianes i estructurals que requereix el compromís per fer front a una societat masclista

(Re)aprendre a mirar i escoltar de manera feminista desperta l’empatia necessària per decidir de quina manera volem i podem contribuir a la igualtat i l'equitat social de gènere.

Lluc Pagès, Homes Igualitaris de Catalunya. (AHIGE Catalunya)
www.homesigualitaris.wordpress.com