407 anys després del repoblament d’algunes comarques valencianes, a causa del despoblament produït per l’expulsió del moriscos l’any 1609, ens citam a Tàrbena, poble repoblat per mallorquins, amb Joan-Lluís Monjo.

Joan-Lluís Monjo és professor de català al País Valencià i ha publicat multitud d'estudis sobre el repoblament de les terres valencianes amb un equip format per Antoni Mas (margalidà) i Josep Mas (xaloner), membres del Centre d'Estudis de la Repoblació Mallorquina. Ha estudiat l'emigració valenciana a l'Algèria (juntament amb Àngela R. Menages) i ha recopilat materials de literatura de tradició oral. A més, és al capdavant d’iniciatives en defensa del patrimoni cultural del repoblament, sobretot del «parlar de sa» o «tarbener». Amant de l’occità i de les festes populars i les seves danses.

En resum, Monjo és un recuperador de la memòria col·lectiva, un col·leccionista de texts històrics (els quals ordena de forma minuciosa a ca seva), un professional de la llengua encuriosit per la història i la cultura del seu poble.

Un filòleg de Tàrbena. Els estudis adequats, al lloc adequat, en el moment adequat?
Bé, podria haver sigut un historiador, o un animador cultural. I també hauria gaudit molt. Però tampoc vaig ser jo qui va moure tot això [l’inici de l’estudi sobre la repoblació]. Jo només sóc un més enmig d’una cosa molt grossa.

Has tengut durant tota la teva vida el coneixement i la certesa sobre la procedència mallorquina de la gent de Tàrbena? O és a partir d’un any en concret i la publicació d’algun estudi sobre la repoblació?
Això ve tot per tradició familiar, tradició oral. És una cosa que se sap de sempre, un llegat històric que passa de pares a fills. Uns pares que moltes vegades no sabien ni on estava Mallorca, però que sabien de la seva ascendència mallorquina. I si no ho sabíem, ja s’encarregaven els de Castells, els de Callosa o els de Bolulla [pobles veïns] de recordar-t’ho amb les befes tòpiques de tota la vida.

També la característica lingüística va lligada a la procedència. La gent dels pobles veïns sabia de la procedència mallorquina dels tarbeners. El fet curiós és que una qüestió d’amplada comarcal haja quedat reduït a un o dos pobles, com si nosaltres fórem els únics d’origen mallorquí.

Sempre xerram de Mallorca, suposem que per volum de gent migrada. Però, també hi ha referència a les altres illes?
Molts homes varen anar a fer el servei militar a Maó, on varen poder comprovar que allò que sabien tradicionalment era veritat. També varen poder comparar el seu parlar amb el de les Illes i treure conclusions de primera mà. També varen tenir molt de contacte a l'Algèria, on emmigrants tarbeners i illencs es trobaren i varen poder xarrar i comprovar moltes coses que sabien només per tradició oral.

Un cognom com Todolí, típic a la Safor, ve de Tudurí, un cognom típicament maonès. També hi ha el cas de Camps, altre cognom menorquí. Suposadament, l’expresident Camps és descendent dels repobladors de la Vall de Gallinera. Per anomenar el cas d'un personatge conegut. I d’Eivissa, podríem agafar com a exemple el cognom Tur, que n’hi ha molts a la Marina i a la Safor, igual que Torres, Cardona, Costa, Planells, Marí, Ferrer…

Quines varen ser les causes principals per les quals un individu o una unitat familiar decidia marxar cap a terres valencianes? Per quin motiu tanta gent va decidir abandonar l’illa?
Els motius són molt diversos. Sobretot són motius econòmics, com en bona part de les emigracions. Però curiosament tots no eren menesterosos: n’hi ha qui deixaven propietats a les illes, o fins i tot, hi havia fills de cases bones que, segons els pobles, no havien estat afavorits per les herències familiars, perquè no eren els primogènits, i cercaven una milloria a València.

També podia ser per problemes relacionats amb el bandolerisme o la justícia, que no sempre millorava en arribar a un nou poble on la gent també et coneix. Bé, hi havia de tot, però sobretot gent que podia costejar-se el viatge i acceptar les condicions d’ací, que tampoc eren molt bones.

De tot el territori repoblat, el cas de Tàrbena és el més conegut, pel fet de conservar l’article salat, vocabulari i relacions onomàstiques nombroses. Tàrbena, Vall d’Ebo i Xaló estan agermanats amb Santa Margalida, però hi ha d’altres?
Sí, els casos de Tàrbena, Ebo i Xaló són dels primers i, per tant, més coneguts. Però també tenim el cas de Llíber, que està agermanat amb Llucmajor; la Vall de Laguar està agermanada amb Fornalutx, dos pobles de muntanya molt menudets; Pedreguer agermanat amb Petra, per una qüestió d’afinitats en la denominació i no tant per l’origen concret dels repobladors de Pedreguer, que per altra banda, eren també en bona part d’origen mallorquí i eivissenc; i alguns que estan en procés. Pego, per exemple, també volia agermanar-se, no recorde en quin moment del procés d’agermanament es troba. I la Vall de Gallinera també estava fent tràmits per agermanar-se amb Estellencs.

Però també hi ha la qüestió d’Eivissa, que quasi ningú s’ha fixat en Eivissa i hi ha molts casos dignes de ser estudiats també.

A banda dels estudis fets en relació a Tàrbena, quin altre poble o indret ha estat objecte d’estudi per les seves relacions amb les Illes?
Precisament de Tàrbena manca encara un estudi aprofundit que estudie la complexitat dels fets. N’hi ha diverses aproximacions. Sobretot s’ha editat la carta de poblament diverses vegades, per cert, una d’elles en una edició de luxe, potser excessiva, sense un estudi important. Xaló és el poble millor estudiat, amb dos monografies que tracten la formació del poble a través de la reconstrucció de les famílies. Les xarxes familiars són fonamentals per a entendre el procés de la repoblació, i en el cas de Xaló, ha estat possible per la riquesa de documentació a l’abast, bona part de la qual s’ha extret dels arxius de Santa Margalida. Tot això gràcies a l’agermanament.

Altres estudis monogràfics interessants són els de Xeresa (la Safor) o els de la valls de Gallinera i Ebo (la Marina). S’han anat abordant també monografies comarcals, de la Vall d’Albaida, de la Ribera, de la Safor, pel que fa als llinatges d’origen balear... Però pel que fa al nostre equip, tenim pendent encara de reeditar i ampliar Per poblar lo Regne de València... (2002), que donaria una visió de conjunt, amb noves dades, però anem a poc a poc

Durant aquests vint anys, qui ha mostrat més interès o quin organisme ha tengut una presència més important des de les institucions públiques?
Pense que els Ajuntaments han sigut els més importants en aquestos 20 anys d’agermanament. I independentment de les sensibilitats de qui estiga governant en cada moment, especialment els de Santa Margalida i Tàrbena.

I a l’hora de demanar alguna subvenció a alguna administració pública, també ho hem fet, com ara a la Generalitat de Catalunya, amb l’IRMU, un organisme que també ens ha ajudat amb altre publicacions. I potser que en aquell moment, quan la vàrem demanar, era més fàcil aconseguir-ne de Catalunya que de la Generalitat Valenciana, però no sé com està ara l’assumpte. L’any que ve, quan organitzem les jornades a Tàrbena, ja t’informaré de com ha anat. A nivell d’Universitats també hem comptat amb el suport de la Universitat de València i la Universitat d’Alacant, enviant professors a les jornades, el CEFIRE, per la qüestió acadèmica. Al marge dels organismes cal destacar Baleària, per facilitar el desplaçament de les Illes, i puntualment l'antiga CAM, però sobretot s'ha d'agrair la col·laboració molt voluntariosa i desinteresada d'un conjunt d'inverstigadors i interessats pel tema.

Hi ha algun estudi que no s'hagi pogut publicar per falta de suports econòmics o institucionals? 
Tenim inèdit un treball de recopilació de cançons i materials de tradició oral de Tàrbena, Xaló i Santa Margalida, més que res perquè era potser una projecte massa ambiciós perquè es pogués publicar com havíem proposat. És llàstima no poder-ho treure des de fa temps, perquè uns quants informants no podran veure la seua aportació, perquè ja són morts. Ens aconsellen que l’editem per internet, com ara és usual, però de moment no ens sedueix la idea. Però ja li trobarem camí.

Heu rebut algun tipus d’ajuda des de Mallorca per dur a terme alguna activitat o publicar algun estudi?
Sí, clar. Bona part d’aquestes publicacions estan fetes gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Santa Margalida. En un cas també amb el de Llucmajor, que va fer una publicació conjunta amb l’Ajuntament de Llíber. Hem rebut des d’enguany el suport de la Institució Pública Antoni M. Alcover, amb la qual tenim projectes comuns. En algun cas l’ajut ha estat de publicacions. Com ara, l’Institut d’Estudis Baleàrics ens va facilitar molts llibres, cosa que és sempre d’agrair. Tota pedra fa paret.