Aquest juliol s'han complert 40 anys des que les primeres palades de terra començaven a deixar veure el jaciment de Son Fornés. Aquelles primeres palades deixaven al descobert murs i restes que havien estat amagades durant més de tres mil anys.
Enguany el Museu Arqueològic de Son Fornés organitza una exposició fotogràfica que recollirà aquests 40 anys de recerca i permetrà conèixer la cara més poc visible d'aquesta àmplia trajectòria d'investigacions científiques d'un dels jaciments arqueològics més importants de Mallorca i referent imprescindible de la prehistòria balear.
Els inicis de la recerca
L’any 1975 el mestre de Montuïri Josep Sanz mostrava a la seva filla i a l’arqueòleg Vicenç Lull les restes que afloraven del jaciment de Son Fornés. Poc s'imaginava Lull, quan començava a dirigir l'excavació, i la resta de l'equip (integrat per Teresa Diez, Teresa Sanz, Ramon Pallarès, Maria Eugènia Aubet i Pepa Gasull), i encetava el primer diari de camp de la primera campanya d'excavacions a Son Fornés, que estaven davant, o més ben dit, damunt d'un dels jaciments més importants de l'arqueologia mallorquina.
La primera campanya va treure a la llum les restes del talaiot més gran de Mallorca, que, per sort per als investigadors, havia romàs intacte des del seu abandonament. I és que el jaciment de Son Fornés, per fortuna per a la recerca, s'ha vist molt poc alterat per processos posdeposicionals posteriors a la seva ocupació, estant les seves construccions cobertes quasi completament per terra, cosa que ha contribuït enormement a conservar-les i a preservar l'elevat nombre de restes que s'hi han recuperat.
L'anomenat Talaiot 1 de Son Fornés fou un dels primers a ser excavats de manera sistemàtica de l'illa de Mallorca; gràcies al fet que no va ser reocupat, les evidències documentades van permetre conèixer el seu ús original, fet que habitualment és difícil que es doni. Així, sota el sòtil esfondrat van aparèixer restes ceràmiques i ossos d'animals que en conjunt indicaven com el Talaiot 1 s'havia fet servir com a escorxador de bous i de porcs.
Però aquesta troballa només era la punta de l'iceberg; un cúmul d'interrogants sorgien al voltant de qui havia habitat el poblat, on i com vivien, quan van habitar Son Fornés, entre molts d’altres dubtes. La resposta: sota terra.
Son Fornés al descobert
La magnitud de les troballes realitzades portà a intensificar les intervencions al jaciment. Entre les darreries dels 70 i els anys 80 es van treure a la llum un gran nombre d'estructures (entre les quals destaca el Talaiot 2 de Son Fornés així com diverses habitacions i estructures) que posaven de manifest el caràcter plurifàsic del lloc: és a dir, si bé l'inici de l'ocupació clarament es remuntava a l'època talaiòtica, l'activitat del mateix es feia patent com cada vegada es podia allargar fins a moments més recents, entre els segles I i II dne. Així, s'albirava la importància d'un enclavament que va estar habitat de manera continuada durant 1500 anys des dels seus inicis.
No obstant això, altres troballes obrien nous interrogants, com ara la important àmfora bizantina que hauria arribat al cor de l'illa de Mallorca des de Constantinoble, amb la inscripció de la doctrina nestorianista Xriston Maria Genna (Maria va engendrar a Crist) escrita en grec en lletres vermelles. La història de Son Fornés es consolidava i perllongava en el temps, plantejant nous reptes als investigadors.
Les darreres investigacions
Amb aturades i arrencades, la recerca ha continuat a Son Fornés sota dirigida per Vicenç Lull, Rafa Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch (Universitat Autònoma de Barcelona) fins a comptar avui amb un total de 14 campanyes d'excavació. Les darreres intervencions al jaciment confirmaren les sospites que ja es tenien: Son Fornés era molt més que talaiots. L'entitat i magnitud de les troballes posen de relleu cada vegada amb més fermesa com la trajectòria del poblat s'hauria mantingut en el temps fins i tot guanyant en importància. En aquest sentit, la troballa dels dos santuaris adjacents a les campanyes del 2008 i el 2011 respectivament foren claus per evidenciar la reactivació del poblat en època posttalaiòtica (després del lapse d'abandó que viu la part central del poblat, quan s'incendia el lloc i l'hàbitat passa a la part alta del mateix) i la gran ebullició durant el període clàssic posterior. a l'espera dels resultats de noves campanyes de recerca, és clar com ens trobem davant una zona de producció a partir de diferents espais, en el que seria la part dels afores del poblat.
D'altra banda, l'excepcional descobriment d'una ataifor del segle XIII obre nous horitzons. Si bé se'n tenia alguna evidència prèvia, aquesta és la pista de l'existència d'un espai d'hàbitat en època islàmica que avui dia encara no ha estat trobat.
La recerca continua
Malgrat la ingent feina feta fins ara (uns 2.200 m2) és molt el que queda per fer, i és que s'estima que tan sols es coneix un 15% del total del jaciment excavat. Un cop excavada i museïtzada la que avui és la part central del poblat, s'obren nous fronts que la recerca futura haurà d'afrontar, com ara enllaçar aquest tram de poblat amb el Talaiot 3 o bé endinsar-se dins garriga per descobrir els secrets que amaga "l'acròpolis" de Son Fornés i que tan sols han estat sondejats avui dia.
