nubes dispersas
  • Màx: 15.4°
  • Mín: 7.22°

«L'arribada del Borbons a Mallorca significa violacions, humiliacions i espoli econòmic»

Cristòfol Soler és jurista i economista. Ha estat president del Govern i del Parlament i actualment és el president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.


Teniu un paper destacat dins la Comissió Cívica del Tricentenari...

Dins el que és la Comissió Cívica del Tricentenari tots els que hem intervingut, o tots els ponents des d'en Bartomeu Mestre fins en Guillem Morro, etc., cadascú s'ha especialitzat en alguna qüestió. Jo no som historiador, som jurista i economista, i a partir d'aquí vaig voler fer una aportació, des del meu punt de vista, pedagògica perquè la gent pogués entendre o pogués veure bé, exactament quin tipus d'institucions teníem abans dels Borbons, i quines institucions ens deixaren aquests.

I quin tipus d'institucions teníem abans dels Borbons, i quines institucions ens deixaren?

Abans dels Borbons, teníem un sistema, que en certa manera ja havia començat amb la carta de Franquesa de Jaume I, de l'any 1230, gairebé predemocràtic, on hi havia una societat estamental on tots els estaments participaven de les decisions, és a dir, no només eren els aristòcrates, sinó que també participaven en les decisions els mercaders, els menestrals, els pagesos de la part forana. I davant això, hi havia la certesa de què una cosa era el rei i l'altre el regne. Hi havia aquest sentiment de que la sobirania era compartida. Que una persona pel fet de ser propietària d'una terra, també era propietària del conjunt de totes aquestes terres, amb la concepció del regne. Això era una espècie de sobirania compartida, i les decisions es prenien per majoria (en el Gran i General Consell). Els jurats, que eren sis, n'hi havia un que era cavaller. Els cavallers eren els nobles que varen quedar, perquè el darrer noble, amb terres aquí a Mallorca, fou el comte d'Empúries, que el rei li va comprar el seu feu l'any 1359, és a dir, que a partir d'aquest any no hi ha noblesa de primer ordre, com per exemple hi havia al Principat o als territoris de la Corona d'Aragó. Això feia que dins Gran i General Consell, excepte els eclesiàstics, hi havia tots els estaments. De nobles, hi tenim un jurat. Després hi havia dos jurats mercaders, dos jurats ciutadans i un menestral. Hi havia una participació del poble normal i el que era la petita noblesa que no tenia punt de comparació amb el que vendrà després.

El Gran i General Consell feia les funcions d'assemblea representativa?

Sí, el Gran i General Consell feia les funcions d'assemblea representativa del Regne de Mallorca. Nosaltres no teníem Corts, per tant, el Gran i General Consell feia les funcions d'aquestes Corts, i les decisions que prenia el virrei o el Lloctinent reial els podia aturar si no estaven d'acord amb la Carta de Franquesa i amb les Constitucions del Regne de Mallorca. Els podien vetar. Hi havia un cert vet. Una altra qüestió molt important, tota la recaptació dels impostos era competència del Gran i General Consell.

També dirigia les milícies. Aquí no teníem exèrcit com avui en dia. Hi havia milícies ciutadanes i pageses. Però les milícies, qui les mantenia, qui els preparava, qui els formava, qui posava la pólvora, qui posava els fusells... era el Gran i General Consell. Per tant, el poder del virrei era demanar tropes a aquesta institució. Teníem unes condicions molt diferents de les que tendrem després.

El rei sempre necessitava doblers i el Gran i General Consell havia de negociar amb ell, i tenien fama de mercadejar molt.

Com així no teníem unes Corts?

Jo pens que no ens va convenir perquè si anàvem a Corts sabíem que hi perdríem. Econòmicament ens permetia negociar millor la nostra aportació al rei.

En el cas d'altres institucions, com la Real Audiència, era més complexe. No vàrem poder tenir una Real Audiència com la del Regne de València, com la del Principat o com la d'Aragó, sinó que la nostra només fou d'una sala. Això feia que si aquesta sala et dictava a favor o en contra, sempre hi podia haver una apel·lació al Consell de la Corona d'Aragó. Però així i tot, vàrem arribar a tenir una Reial Audiència. Vàrem tenir un conjunt d'institucions. També hem d'anar alerta en determinades qüestions alhora de comparar, de fer certs paral·lelismes. Era una predemocràcia, sí. En la qual hi havia confusió del poder legislatiu, executiu i judicial, efectivament. És a dir, el virrei, a vegades, es ficava en qüestions judicials, el batle de Mallorca també s'hi ficava...

El procurador reial que era el qui administrava el patrimoni del rei dins el regne, també es ficava en altres qüestions pel poder mateix que tenia. Això, indubtablement, eren factors que influïen. Però, així i tot, estava molt controlat, i el Gran i General Consell ja se'n cuidaven bé en votacions igualitàries, de posar les seves coses en el seu lloc.

Podem parlar de sobirania fiscal?

Sí, hi havia sobirania fiscal, i el que es recaptava aquí, quedava aquí i anava pels interessos del regne de Mallorca. Indubtablement, tot quedava aquí. El rei, de tant en tant, feia qualque talla, per qualque necessitat concreta i el Gran i General Consell li aprovava.

Què passa després quan entren els Borbons?

Canvia totalment el sistema. Passam de contribucions a impostos. La paraula castellana impost ja denota quina és la idea.

Ens enfrontam a una cultura política molt distinta, en el sentit de què aquí hi havia un sistema de pacte amb el rei i passam a un sistema on el rei imposa. La figura del Lloctinent reial és canviada pel capità general.

Sí, i ara també els militars espanyols en celebren el tricentenari...

De la seva conquesta. El capità general que es podia presentar a l'Audiència i participar tant en un plet com en un altre debat, podia ser present i, fins i tot, presidir en certs moments. A part de l'Audiència, es crea la figura de l'intendent reial. L'intendent reial era el qui se'n cuidava de recaptar, però no perquè quedàs aquí, sinó perquè els doblers se n'anassin, perquè la gran majoria dels imposts, que suposaven el 70 per cent de la recaptació del regne, passen ja directament a Madrid per no tornar. Passen a ser impostos directament del rei i s'ho queda tot ell. I comença aquí l'espoli fiscal. Es calcula que en una trentena d'anys se'n van aproximadament 300.000 lliures, que exactament no sabria dir què representarien avui, però és una quantitat importantíssima. És aberrant. I, sobretot, també hi ha una altra qüestió molt important, i és que s'elimina el Gran i General Consell, i aquesta institució que depenia del Regne de Mallorca desapareix d'una manera total i absoluta, i queden simplement aquests càrrecs reials. I les dues ciutats, Alcúdia i Palma (passa a dir-se Palma quan abans era Ciutat), canvien totalment. En comptes d'aquells jurats i consellers, passa a haver-hi regidors. I dels 20 que n'hi havia, 16 són de l'aristocràcia i 4 ciutadans.

I per damunt d'aquests hi ha un enviat del rei...

Com he dit, a Palma passa a haver-hi regidors, a Alcúdia també, però per damunt els regidors hi havia el corregidor. El corregidor l'anomenava directament el rei, i era una persona de fora, perquè els regidors havien de ser d'aquí, però el corregidor no. Generalment era castellà. Com a l'Audiència que també eren castellans i els capitans generals també eren castellans, per descomptat. I el corregidor presidia les sessions de l'ajuntament i vetlava pels interessos del rei. Això tant a Alcúdia com a Palma. De fet, era el mateix, perquè cada zona de la monarquia hispànica tenia el seu corregiment; Així doncs, Mallorca era un únic corregiment. I el mateix corregidor anava a Alcúdia i també anava a Palma. A les viles, s'elimina el sistema de jurats, i també passa a a haver-hi un nomenament de regidors fet en aquest cas pel capità general. Desapareixen la mà major i la menor que també estaven representades en les viles, que era un sistema molt semblant al del Regne de Mallorca, també amb el sac i sort... Tot el que era aquest sistema electiu desapareix. I tot això, amb unes condicions molt específiques, perquè el que es fa amb el Decret de Nova Planta és imposar el sistema castellà. El que a Castella eren funcionaris civils, generalment juristes, en aquest cas, aquí, no. Aquí passen a ser militars. És a dir, el corregidor de Toledo, per posar un exemple, era un jurista, un funcionari de la casa reial. En canvi, aquí, eren militars. A la Corona d'Aragó tots eren militars. Els intendents, que eren generalment civils perquè tenien coneixements econòmics, jurídics, eren gent preparada en aquests camps, doncs aquí no, aquí eren militars. És a dir, tota l'administració és militar. Tota l'administració és militaritzada. Això, clar, suposa un trasbals. Jo crec que dins els períodes de la nostra història hi va haver moments de trasbals, com les Germanies, com les Revoltes Foranes, però aquest, va ser el més gros que hem patit.

Trasbals i humiliació...

El fet de no tenir un exèrcit i tenir una milícia, feia que no hi hagués casernes. A Mallorca queden com a guarnició entre dos mil i tres mil soldats. On els fiquen? A cases particulars, hi ha documents de desastres que es feien: violacions, els militars oficials jugaven a cartes a quina casa els tocava anar, en funció de qui es trobarien (ja podeu imaginar amb quin sentit), llavors la humiliació de totes les cases, de tenir el ganivet -el trinxet-, fermat amb una cadena a la taula, que això encara parles amb gent, que han estat a possessions a Mallorca, que et diuen que les possessions encara continuava aquest costum. I pobre de tu si venia un «agutzil reial» i et trobava que no tenguessis el ganivet fermat amb la cadena. Jo pens a Catalunya, a Barcelona, va ser molt dur. Varen tenir molt de patiment, però jo crec que aquí vàrem tenir, a més del patiment, una tal humiliació, que va fer que volguéssem oblidar el fet. Oblidar aquest patiment que vàrem tenir, perquè imagina't aquell pare de família que veu com violen la seva dona, la seva filla, totes aquestes qüestions. Passar llavors a aquesta espoliació econòmica que et deixa dins la misèria. Els ajuntaments han de cercar altres fonts per tenir recursos. I el nou tribut que posen i que tot d'una s'enduen i en posen de nous, com el del segell, com el del vi. El del vi es carrega tota l'exportació de vi que feia Mallorca a França, bàsicament. Perquè suposava més el valor de l'impost que el guany del vi. A partir d'aquí, el mal que ens va fer això va ser impressionant.

Som terra conquerida...

En Felip V encunya aquelles paraules «mis dos amadas Castillas», i quan parla dels territoris de la Corona d'Aragó diu «las províncias rebeldes». Ara, jo el que sí que puc dir, és que no hem tengut aquest sentiment tant a flor de pell. Nosaltres ens hem oblidat, hem tengut altres curolles, però els castellans, no. Els castellans saben que nosaltres som terra conquerida per ells, i un botí amb totes les condicions. Ho tenen claríssim. I això influeix a la política. Jo em vaig entretenir en comptar tots els ministres que hi ha hagut des de la democràcia. Comptant l'actual govern, a Espanya hi ha hagut 167 ministres. D'aquests 167 ministres, només n'hi ha hagut 37 que siguin originaris de l'antiga Corona d'Aragó. Això ja ens denota una mica com és la repartició del poder a aquesta Espanya democràtica, que deim.

La nostra incorporació no es fa a Espanya, és a dir, nosaltres amb el Decret de Nova Planta, no ens incorporen a Espanya, ens incorporen a la corona de Castella amb totes les conseqüències. La ciutat de Palma li donen un escó a les Corts de Castella, que tenien una funció importantíssima: una i única, que era quan pertocava jurar fidelitat al nou príncep d'Astúries perquè fos l'hereu del rei. Ho vàrem perdre tot. Vàrem perdre tots els drets, i varen passar a ser una colònia amb totes les conseqüències. I ara, en aquests moments, amb un dèficit de balança fiscal del 15%, que n'hi ha que apunten que podem anar pel 16,5%, fa que estiguem amb una situació colonial, i que la situació colonial comença, indubtablement, a aquest període. A partir de l'any 1715.


I a partir d'aquí?

A partir d'aquí, hem de ser conscients que tenim una sobirania que la vàrem perdre per dret de conquesta, i ens hem de plantejar si volem ser ciutadans d'un estat per dret de conquesta. Jo particularment no ho vull ser. Vull tenir la responsabilitat de tenir la sobirania damunt la taula, i, a partir d'aquí, prendre la decisió que es determini entre tota la població. Ara, qui vulgui ser ciutadà d'un estat per dret de conquesta, que facin el camí que trobin.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per el tonto del pp escribiendo con distintos nicks, fa mes de 7 anys

Didac, eres gilipollas y no te das cuenta

Valoració:0menosmas
Per Xim, fa mes de 8 anys

a Didac.
Per cert, quantes vegades Espanya ha hagut de repetir la mateixa història ? .. a Colòmbia, Argentina, Perú,.... Mèxic, Cuba, Filipines, Guinea, Sahara, ... . I ara Cat... ?
Crec que Espanya no aprén mai, és una estudiant molt deficient !

Valoració:9menosmas
Per Mosca collonera, fa mes de 8 anys

"Si aneu a un arxiu veureu que tota la documentació oficial està en català fins el 1768".
No discutiré sobre la resta d'afirmacions (em fa l'efecte que hi ha força coses de què discutir), però aquella que és fàcilment constatable és que la sentència reproduïda entre cometes és ABSOLUTAMENT FALSA. Aneu a veure, per exemple, les actes de l'Ajuntament de Palma a partir de 1718 i comprovareu que estan íntegrament en castellà (llevat d'algunes transcripcions o documentació annexa esporàdiques). Demanau-hi altra documentació de la mateixa època i comprovareu que segueix la mateixa tònica. Com un doctor en Història pot afirmar una barbaritat similar? L'únic estament que es lliurà, aparentment, d'aquesta obligació fou l'eclesiàstic, fins que devers 1750, el bisbe Juan Díaz de la Guerra obligà que tots els documents religiosos s'escriguessin en castellà, tot i que algunes parròquies es resistiren fins entrat el segle XIX. Si exigim rigorositat, ha de ser per a tot.

Valoració:9menosmas
Per Didac, fa mes de 8 anys

Quien siembra vientos recoge tempestades. Que no lo olviden ni Soler ni todos los lameculos del señor Mucho Más. Están tensando mucho la cuerda y no siempre estará al frente del Gobierno de ESPAÑA ese botarate cobarde llamado Mariano Rajoy Brey. El pueblo que no aprende de su historia está condenado a repetirla.

Valoració:-16menosmas
Per Miquel Segura, fa mes de 8 anys

I ara per què, Vaquer, t'has de ficar amb el que diu la Torà? Tu ets doctor en Història i parles de "jueus" en els dies de Moisés. És clar que llavors només hi havia israelites,. Jueus són els descendents de Judà, el cap d'una de les 12 tribus d'Israel. Per què parles de mites referits a la Torà, el llibre que sustenta la nostra civilització. És tan gran el teu odi als catalanistes que barrejes ous amb caragols. Deplorable.

Valoració:6menosmas
Per Dignitat, fa mes de 8 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista!

Som mallorquins! Mai catalufos!

Valoració:-22menosmas
Per Guillem, fa mes de 8 anys

Els mites del Tricentenari (2)

Onofre Vaquer Bennàsar

Després del meu article a Tribuna de dia 19, un historiador modernista me deia a un e-mail: "Enhorabona pel teu article malgrat que els manipuladors i els polítics interessats en mitificar te faran poc cas". Això ja ho sabia, a la gent li costa molt abandonar els mites, un de cada quatre espanyols creu que el sol dona voltes a la terra i molts de nord-americans creuen que n'Obama va néixer a Àfrica. Temes que estan clars per la comunitat científica es torben molt a arribar al gran públic com per exemple que l'èxode del jueus d'Egipte i la conquesta de Canaan no varen existir, és un mite. Dia 26 a aquest diari, Pere Morey publicava una carta on traspua els mites d'un discurs pamfletari que no es basa en documentació arxivística, i això que ell va assistir al seminari "La fi del Regne de Mallorca" (a l'Arxiu del Regne) on cap ponent va exposar cap mite ni tòpic dels que circulen. Estic d'acord amb ell quan diu que "ens hem d'esforçar en redreçar la injustícia fiscal i cultural", però per això no cal manipular la història. Al meu article anterior exposava que ningú va defensar la llengua i que la imposició cultural es posterior a 1715. Es parla de conquesta per les tropes de Felip V sense dir que Felip V havia estat el rei legal acceptat al que havien jurat fidelitat fins que el 1706 vingué una esquadra anglo-holandesa i ens conquerí. Barcelona l'agost de 1705 fou assetjada per 300 vaixells amb 17.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs, va ser necessari bombardejar-la del 14 de setembre al 22 d'octubre en que capitulà, 6.000 partidaris de Felip V hagueren d'abandonar Barcelona. No hi ha centralització amb la Nova Planta, hi ha homogeneïtzació de institucions però cada regne, excepte València, segueix amb les seves lleis. És un tòpic considera que sols quedà el dret civil (això fou el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios con que antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de Palma escriuen una carta al rei en que sol·liciten que a l'Audiència hi hagi magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". A Catalunya la Nova Planta estableix al article 42 "En tot el que no estigui en els capítols precedents... s'observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya, entenent-se que són de nou establertes". El 1802 el corregidor demana si a l'arxiu de la ciutat tenen les lleis de Castella, li contesten que no ja que es governen per altres lleis. Abans del XIX no existeix l'estat espanyol, existeix la monarquia hispànica. El projecte d'estat és de les corts de Cadis però no es materialitza fins els anys 1833-1836, en que es crea un estat centralitzat dividit en províncies (1833) amb un cap polític o governador civil, diputacions provincials (1834), una mateixa fiscalitat (1835) i després s'aniran fent lleis per tot el territori.

Com posà de relleu Pere de Montaner (director de l'Arxiu Municipal de Palma, avui comte de Savellà com hereu del virrei austriacista) seran austriacistes o maulets els nobles de tendències feudals o feudalitzants. El marqués del Verger demanà que al rafal El Verger, de 160 quarterades (Eremitorio dependència de Vinagrella, Muro) tenir jurisdicció civil i criminal fins l'efusió de sang amb un castro on els que acudissin a poblar-lo tinguessin obligacions personals, tot molt feudal, el rei hi consentí el 3-7-1709 ordenant a Savellà Hágase como suplica. Na Bel Moll recordava a una conferència que l'arxiduc tenia preparats decrets per fixar pagesos a la terra, una segona servitud de la gleva que s'estava donant a l'Europa oriental. A València el general Basset havia promès l'abolició de diverses servituds i fou detingut a petició dels nobles austriacistes que el consideraven massa radical, molts pagesos deixaren de donar suport a Carles III.

Amb la Nova Planta augmentà la fiscalitat a la Corona d'Aragó que abans contribuïa molt poc a les despeses de la monarquia. A Mallorca es pagaven molts d'imposts indirectes que anaven a pagar els interessos del gran deute públic, contra els que lluitaren els agermanats, que des de 1406 estaven consignats als creditors censalistes. Es pagaran talles (a Catalunya es diu cadastre) per la monarquia, una espècie d'IBI o contribució sobre el patrimoni. La novetat serà que pagaran els nobles i el clero que abans no pagaven i eren el més rics, perden el principal privilegi que tenien. La major part del recaptat amb impostos es destina a defensa. S'assignava una quantitat fixa a pagar a cada localitat segons els habitants i la riquesa, que després es distribuïa segons els béns de cada un. Es cercava que contribuïssin en una proporció al que es pagava a Castellà si bé allà es pagava per imposts indirectes, l'alcabala, una espècie d'IVA, i els nobles i clergues no pagaven. També hi haurà un impost d'utilitats per la construcció de quarters i les tropes no seran allotjades a cases particulars. S'ha dit que Catalunya encara contribueix molts menys que Castella, de manera que el 1834 un contribuent que vivia a Castella pagava 23 si hagués viscut a Catalunya hauria pagat 11. Això era així al XIX però no abans, s'havia fixat una quantitat a pagar que no varià amb els anys i Catalunya augmentà la població i la riquesa. El 1835 els impostos seran els mateixos per tota Espanya. Aquesta centralització que pot parèixer perjudicial no ho serà per Mallorca perquè el deute públic serà assumit per l'estat.

Quan Martínez Shaw, després de ser molts d'anys catedràtic de la Universitat de Barcelona, va deixar Catalunya va dir que Felip V havia estat el rei que més havia beneficiat als catalans. Es referia a que el 1714 va eliminar les duanes interiors de la península que va permetre als catalans anar a vendre els seus productes a Castella sense pagar aranzels. Elliott ha recordat que el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana no hagués estat possible si Catalunya no hagués estat dins Espanya. Ara bé, atribuir la industrialització i el capitalisme als borbons és no tenir ni idea. A finals del XVII Catalunya ja estava preparada amb una agricultura i una menestralia orientada al mercat, com demostrà Pierre Vilar.

* Doctor en Història


Valoració:0menosmas
Per Guillem, fa mes de 8 anys

Els mites del tricentenari 1

Onofre Vaquer Bennàsar (*)

Dia 15 aquest diari publicava un article de l'amic Guillem Morro contestant a un altre de Bartomeu Bestard sobre la Guerra de Successió on criticava alguns mites. Al segle XIX els romàntics s'inventaren una sèrie de mites i tòpics que avui no sosté cap historiador modernista (Morro no ho és, és mediavalista) però que encara repeteix molta gent. Alguns d'aquests mites els vaig denunciar al meu llibre Mites i tòpics de la historia d'Espanya i de Mallorca (2010). Joaquim Albareda va dir (al Club DM) que en la commemoració oficial del tricentari ha primat l'agenda política i hi ha hagut una idealització de la situació anterior, i a un llibre havia dit el 1993 que cal fugir de l'anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat llunyà i idealitzat sobre la realitat present, massa sovint s'ha idealitzat des d'angles d'idealització i de mitificació. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica. Un dia que sopava a Cagliari amb en García Cárcel (catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona) me deia que és molt difícil canviar la mentalitat de la gent i enfrontar-se als mites que creuen, que val més deixar-ho córrer, però recentment ha dit: "Em produeix un rebuig enorme la interpretació de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És fals i maniqueu". El britànic John M. Elliott (el gran historiador de la revolta catalana de 1640) feu amistat amb Vicens Vives i acordaren desmitificar la història romàntica de Catalunya, però Vicens morí el 1960 i no es va fer. Elliott ha dit recentment que l'historiador s'ha de mullar per desmitificar, no tothom s'atreveix a fer-ho. Henry Kamen acaba de publicar un llibre desmuntat alguns mites. Na Núria Sales (autora de la part de moderna de la Història de Catalunya de Pierre Vilar d'Edicions 62) s'ha atrevit a defensar els botiflers catalans enfront dels mites (editorial Rafel Dalmau) i ha estudiat els epitafis de les tombes i ha vist que els austriacistes els tenen en castellà i els borbònics en català.

Molta gent creu que la Nova Planta imposà el castellà quan aquesta no té cap disposició lingüística. Si aneu a un arxiu veureu que tota la documentació oficial està en català fins el 1768. L'única excepció són les sentències de la Reial Audiència que abans es feien en llatí i s'ordena que després del procés, que es feia en català, els relators les han de traduir al castellà en lloc del llatí. Felip V no tenia cap interès en la llengua castellana, no la va aprendre mai, ell sols parlava francès, ja hi havia traductors. En canvi, l'arxiduc Carles parlava castellà i aquesta serà la llengua de la seva cort a Barcelona quan s'intitulava Carles III. Quan Mallorca és austriacista envia a Barcelona al marqués de la Torre, senyor del Fangar, que fa un discurs en castellà i a més escrivia sempre en castellà, tan les cartes al seu germà, com els altres austriacistes. Els virreis austriacistes a Mallorca, que eren catalans, envien escrits en castellà al Gran i General Consell. A l'arxiu de Viena he vist les memòries dels austriacistes catalans que s'exiliaren i estan en castellà. És curiós que quan Catalunya s'ha separat de la monarquia hispànica la llengua emprada a les instàncies superiors ha estat la castellana. Durant la revolta catalana de 1640, la mal anomenada guerra dels segadors, Catalunya passa a dependre de França i hi haurà un virrei francès, aquest no entenia el català i sí el castellà, els catalans no entenien el francès, per això les reunions oficials es fan en castellà. Durant la guerra del francès, el 1812, Napoleó annexionà Catalunya a França, davant les protestes de Josep I, i es proposà traduir el còdex napoleònic al català, els juristes catalans s'hi oposen i voten a favor del castellà en lloc del català, diuen que és la llengua de cultura, dels espectacles, dels missers i clergues. Ja abans, Capmany, de família austriacista, havia dit que el català era una llengua inútil per la república de les lletres. Quan Menorca és britànica la llengua en que s'entenen els anglesos i els menorquins serà la castellana No se com encara s'atribueix a Felip V la imposició del castellà, tòpic que ja desmunta Rovira i Virgili. La imposició és més tardana, de 1768 quan Carles III ordenà fer en castellà les sentències dels tribunals i l'ensenyança de primeres lletres. Els protocols notarials es seguiran fent en català fins el 1862.

N'hi ha que han parlat de pèrdua de sobirania però aquesta la tenia el rei, no el poble. L'absolutisme és anterior a la mort de Carles II. Els reis no sempre respectaven les franqueses i privilegis que havien jurat. Les institucions que desapareixen amb la Nova Planta com la Generalitat no eren democràtiques, eren oligàrquiques. A Mallorca no hi havia Corts, el Gran i General Consell podia proposar lleis però no aprovaven res, el virrei legislava amb pregons. Suposar que un francès seria absolutista i un austríac no, no té cap ni peus. La monarquia austríaca era la més absolutista d'Europa (junt amb la rusa) fins a la primera guerra mundial i no va abolir el feudalisme fins el 1848. L'arxiduc va prometre respectar les Constitucions però en el sistema de sac i sort es reservà el dret a inspeccionar els sacs i modificar els noms. Ja ho havia fet Ferran el Catòlic a València i ho feien els virreis a Mallorca.

Ni ha que parlen de la imposició de les lleis castellanes amb la Nova Planta, això fou a València però no a Mallorca ni a Catalunya.

(*) Doctor en Història

Valoració:-3menosmas
Per Almogàver, fa mes de 8 anys

@artillerriera
Alguna cosa hi ha de positiva que ni tant sols nega que tots aquests fets històrics, siguin certs. Això va bé, ja no poden desmentir el que és evident.

Valoració:6menosmas
Per Artiller Riera, fa mes de 8 anys

Aquest espècimen amb nom de medicament, sempre mescla ous amb caragols. Tota aquesta casta de cabrum son uns colons-invasors. Cap a Espanyistan teniu feines.
Visca Mallorca lliure de traïdors, renegats i opressors.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente