Lloguers sota frau

Cinc de cada deu arrendaments a les Illes no són declarats a Hisenda. Balears és la setena comunitat en “rendes submergides”

AgènciesPalma07/10/08 0:00

A Balears, més de 33.126 habitatges estan llogats, però sense declarar a Hisenda, una pràctica coneguda com "lloguer submergit" i que afecta cinc de cada deu arrendaments a l’Arxipèlag, una xifra elevada, malgrat que els darrers tres anys ha baixat un 5,5 %. Aquestes dades estan recollides en la II edició de l’Estudi sobre l’evolució sobre els lloguers submergits a l’Estat, fet pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha).

A l’informe s’indica que el nombre d’habitatges no declarats ha passat de representar el 64,1 % del total d’immobles de lloguer el 2004 a un 58,5 % el 2006, la qual cosa suposa que la xifra de declarants ha augmentat en gairebé 3.145 persones aquests tres anys. No obstant això, encara el 17% dels habitatges continuen buits a les Illes, segons dades del Ministeri.

Balears és, amb aquest 58,5%, la setena comunitat que concentra major volum de lloguers submergits en relació amb el seu parc d’habitatges de lloguer, per darrere d’Andalusia (73,6 %), Extremadura (71,8 %) i Canàries (66,5 %).

Les comunitats amb menor nombre de lloguers no declarats són la Rioja i Aragó, on amb prou feines un 23% dels arrendaments escapen del control del Fisc.

L’estudi mostra, a més, que el rendiment de mitjana del lloguer declarat pels contribuents de les Balears va créixer per sobre del nombre de declarants i se situà en una mitjana de 5.160 euros anuals.

Aquesta xifra suposa un increment del 8,8% en el període 2004-2006 (més de 210 euros en tot el trienni), per sobre de l’augment real de preus al mercat estatal. El preu mitjà de l’habitatge de lloguer a les Illes es va incrementar en un 7 per cent en aquest trienni.

Augment dels beneficis

Així mateix, l’informe assenyala que els propietaris balears foren, amb els catalans, els declarants que augmentaren els seus beneficis bruts en major grau, amb una mitjana d’uns 420 euros més (9% més), seguits de madrilenys, valencians, castellanomanxecs i aragonesos.

Al contrari, els contribuents que menys incrementaren els seus rendiments bruts entre 2004 i 2006, amb 80 euros foren els extremenys.

L’estudi dels tècnics d’Hisenda revela que el nivell de frau a les Balears amb prou feines ha experimentat variacions en aquests tres anys i les rendes submergides derivades de l’arrendament d’habitatge van disminuir prop de mig punt (0,4 % menys), fins als 85 milions d’euros. Aquesta xifra col·loca Balears a un nivell similar que Canàries i el País Valencià. •